La natura no deixa de sorprendre'ns!

Aquesta foto la vaig fer la vesprada del divendres 16 de Decembre, a Benissa. 

Bones festes i feliç any nou a tothom!

En  febrer aquest blog cumplirà un any! Gràcies a tots per seguir-lo!
Un bes molt fort!

Àvila i Serra de Gredos

Vos deixe algunes de les fotos que vaig fer en el viatge del pont de decembre.

Guisando (poble on dormiem)

Esglèsia d'Àvila

Una de museus

Gràcies a un amic arqueòleg m'he assabentat de que el Museu de Prehistòria de València ha organitzat les I Jornades d'Arqueozoologia. De segur que són molt interessants! la paleozoologia també relacionada amb el tema de les jornades i estudiada per biòlegs, és la meua assignatura pendent!  que llàstima no viure més a prop i poder assistir a aquestes meravilloses iniaciatives.

Esperem que a aquest museu li queden molts anys de vida. Ho comente, perquè per culpa de que el Govern Valencià no compleix amb les seues obligacions i inverteix diners en altres temes més profitosos per a les seues butxaques, es tancarà el Museu Valencià d'Història Natural, que alberga la Fundació entomològica Torres Sala i una de les més gran coleccions malacològiques de l'estat espanyol. Museu amb un paper didàtic molt important, fins i tot els biòlegs hem fet pràctiques d'algunes assignatures i visitat a sovint. Però com sabem, al País Valencià tenen prioritat altres projectes com per exemple: l'ampliació del Palau de Congressos de la ciutat de València. Una vertadera llàstima!

http://www.naturamuseo.org/
http://www.museuprehistoriavalencia.es/

No volia, però...

No volia escriure comentaris polítics al blog, però no he segut capaç! Tampoc cal que amague que col·labore en un partit polític i que no sóc indiferent en aquest tema. No vaig a fer una anàlisi del que va passar ahir, perquè d'això ja en tindrem moltes i variades als mitjans de comunicació. M'alegre de que molts partits "minoritaris" (terme creat pels "majoritaris" per tal de desprestigiar) hagen aconseguit representació al Congrés espanyol. I odie el fet de pensar què tot el que han aconseguit amb molta dedicació i esforç persones anònimes (persones que no es dediquen a la política, ni que militen, ni col·laboren en cap partit) com aquelles integrants del AMPA, associacions de treballadors de la sanitat, associacions d'ajuda a altres... per a que tots disfrutarem d'uns privilegis, ara puga ser meyspreat i a poc a poc abolit pel poder de la majoria parlamentaria. No ens queda altra què seguir lluitant i treballant per aconseguir els nostres propòsits! molts ànims!

VOS RECOMANE

Interessant pel·lícula sobre un tema poc tractat al cinema, l'homosexualitat en dones. Sentiments d'amistat que amb el temps van transformant-se en algo més fort difícil d'explicar. Per altra banda, tots ens troben immersos en convencionalismes socials que a vegades fan encara més difícil prendre una decisió. Aquesta és a grans trets la història de l'Axun, una dona de setanta anys, que descobreix a una edad avançada un sentiment nou.

Marie Salomea Skłodowska

No podia deixar de ressenyar al blog, que tal dia com avui però del 1867 naixia en Varsòvia (Polònia) Marie Salomea Skłodowska, més coneguda pel seu nom de casada: "Madame Curie". Aquesta brillant científica i arriscada dona, va passar gran part de la seua vida dins del laboratori investigant la radioactivitat. Ella junt amb els seus col·laboradors van descobrir dos elements químics: el radi i el poloni. No es va donar per vençuda i degut al seu esforç i als seus coneixements, va ser la primera dona en guanyar dos premis Nobels i en ser la primera professora en la Universitat de París. Va morir a causa d'una anèmia aplàsica probablement com a resultat de la seua exposició constant a la radiactivitat.

Durant el viatge que vaig fer a Varsòvia ( Polònia) vaig poder visitar la seua casa natal, convertida en museu. Alli vaig fer alguna foto:



Document del 1919 on Alfons XIII li otorga la condecoració de la Creu de l'Ordre Civil



Placa en la porta de la seua casa natal, avui museu.

La casa de Madame Curie en Varsòvia

One flew over de cuckoo's nest

Si el meu mestre d'anglés em preguntara: "What are your hobbies?" probablement  li diria: "I like going to the cinema". És una afició que he heretat de ma mare i de mon tio. Una altra cosa es veure pel·lícules en l'ordinador, en televisió o en DVD. Normalment ja siga pels talls publicitaris interminables que solen possar o perquè m'agarra son, no n'acabe de veure cap. Anit va ser diferent, van fer "Alguien voló sobre el nido del cuco" pel·lícula molt coneguda que encara no havia tingut l'oportunitat de veure. Em va semblar interessant, ja que ens fa reflexionar sobre les conseqüències de l'abús de poder, en aquest cas dins d'un hospital psiquiàtric. La interpretació de l'actor principal és genial.

VOS RECOMANE:

Pel·lícula del director Benito Zambrano sobre la postguerra, inspirada en la novel·la de la desapareguda Dulce Chacón que porta el mateix títol. En aquesta pel·lícula es contraposa la brutal repressió que feien servir els indesitjables que creien que la seua vida tenia més valor que la dels altres amb l'esperit de lluita i de supervivència de les persones que creien que valia la pena lluitar per un país lliure. S'aprecia el despotisme que feien servir en els seus actes tant els militars com els treballadors de Déu i estremeix pensar que la realitat sempre supera la ficció.

Professionals sanitaris putejats

No se perquè (ja deuria d'estar acostumada) encara em sorprén enterar-me de que els poderosos i els seus amics, guanyen diners del que no deuria de ser cap negoci. Vos explique. Fa uns dies vaig sopar amb les meues companyes del laboratori on vaig fer les pràctiques d'empresa i una d'elles, que també treballa en l'hospital Marina Salut de Dénia, em va explicar que segurament es quedarà en l'atur perquè els responsables de la sanitat valenciana volen vendre els laboratoris a una altra empresa. AÇò, no es faria si no guanyaren diners. Aquesta venda pot suposar que molts professionals es queden a l'atur o que si finalment no es ven, es tanquen els laboratoris i totes les mostres biològiques siguen analitzades en altres hospitals amb els risc sanitari que això comporta. Estic farta de sentir coses com aquestes i quedar-me impassible. Si es movilitzen jo estaré allí, perquè ja n'hi ha prou de que juguen amb nosaltres!

Boda

Ahir vaig anar de boda. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé i ara, hores després, puc analitzar aquella situació des d'una perspectiva antropològica o social. Hi han persones (moltes d'elles joves de la nostra generació) que pensen que un dels seus fins en la vida és trobar al seu home somiat i casar-se; hi han altres entre les quals em trobe, que pensen que els homes somiats són com el seu nom indica, somnis, i que firmar un contracte per tal d'estar amb la persona que vols, és una tontería. En el convit hi havien persones que pensen com les del primer grup, que veien passar la seua amiga vestida de novia pel costat i s'emocionaven. Posaría la mà al foc, de que somiaven ser la novia en eixe moment. Jo ho respecte totalment, perquè no hi ha cosa més bonica que somiar encara que siga amb els ulls oberts. 

VOS RECOMANE:

Aquesta pel·lícula argentina me la va recomanar la meua amiga M. En principi i per tonteria, no li vaig fer molt de cas, ja que anteriorment ja me'n va recomanar una que no em va agradar molt. Ahir em vaig decidir i vaig anar al cinema  per veure "El hombre de al lado". La trama es prou simple, però el missatge que vol transmitir-nos no et deixa indiferent. Plànols de càmera nous, arriscats, fora del que estem acostumats, per mostrar-nos dos mons diferents a través d'una finestra. La superficialitat d'un món creat per la fama i diners contrasta amb el món d'un treballador poc pretensiós que sols desitja disposar d'uns pocs raigs de sol.

Fotos variades



Fesolera canaria



Raïm moscatell de producció familiar

"Estrelleta"

Finals de setembre i la tornada a la feina.

Després de set mesos de "vacances" on no he seguit un horari establert per un Consell i on no he fet pràctiques durant tota la vesprada. Ara, tornem a la feina. A un altre tipus de feina. Enguany intentarem portar dues llengües estrangeres avant junt amb la "docència" en classes de repàs. Tot açò barrejat amb la cerca de feina que vaig començar fa set mesos. Ja vorem el que ix en net! A banda, hauran de quedar-se ajornades les idees de començar seriosament l'estudi del llenguatge de signes o la tornada a la pràctica del saxofó que dorm plàcidament en la seua funda des de fa anys.

"Televisió sense fronteres"

Avui s'ha publicat la notícia de que els diputats del  Congrés  a Madrid han aprovat a tràmit parlamentari la ILP impulsada per ACPV. Han segut molts mesos de feina i de negacions burocràtiques, però aquesta vegada ho hem aconseguit! Com a federatària en aquest projecte de "Televisió sense fronteres" vull agraïr a totes les persones que van col·laborar amb la seua signatura i especialment a aquelles que em van ajudar a omplir els plecs de signatures en Teulada i en Callosa. És tracta d'un éxit de totes i tots! Ja queda menys per a que "Televisió sense fronteres" siga una realitat! Ho aconseguirem!

http://www.acpv.cat/ajudemacpv/actualitat/el-congres-dels-diputats-aprova-lentrada-a-tramit-de-la-ilp

Ara toca llenguatge de signes!

Aquesta setmana estic en Gandia assistint junt amb la meua amiga M. a classes de iniciació al llenguatge de signes. Fa anys que buscava un curs com aquest i quan aconseguia trobar informació, el curs ja s'havia acabat. Seria perfecte poder continuar després amb els nivells superiors!

VIATGE A POLÒNIA

Ja torne a estar en terres alacantines! quin gust tornar a veure el sol i el cel clar! jejeje. El viatge a Polònia ha estat molt bé. Com en qualsevol viatge, hem caminat i menjat molt i descansat poc perquè a les 6h ja estava el sol fora. Vam començar el viatge a les 6h del dijous dia 8 des de l'Altet d'Alacant d'on vam volar directe a Cracòvia. Allí ,ens esperava una guía i un autobús que ens va dur al centre de la ciutat. Vam visitar la plaça de la ciutat vella i la catedral, impressionants per la seua grandària i després de dinar vam anar al barri jueu on després de intentar entrar al cementeri sense èxit, ens van obligar a pagar l'entrada a la Sinagoga que era com el puny i estava tota plena de bastides. Vam poder observar que les bastides polaques són similars a les valencianes!jejeje. A les cinc de la vesprada ens esperava Dorothy, una estudiant del sud de Polònia que estudiava en Varsòvia i que faria el viatge en tren amb nosaltres fins a la capital. Vam tindre sort perquè el viatge tan sols va durar tres hores i mitja per a recòrrer 200 km! Els tres tenen departaments de sis persones i vaig poder seure amb persones valencianes que no coneixia i establir amistat. Va ser un viatge entretingut, però cansat! Vam arribar a l'hotel de Varsovia de nit. Es tractava d'un rascacels a deu minuts a peu de la Stare Mesto (Ciutat vella). Del divendres fins al diumenge vam visitar la ciutat, sens dubte la part més bonica: la Ciutat Vella amb la Plaça del Castell i la del Mercat, la Barbacana que separa la Ciutat Vella de la Nova i la casa on va nàixer Madam Curie, que vaig poder visitar per dins i veure moltes fotografies originals. Vam tastar els menjars típics del país com les sopes d'ou i salsitxes (Zupa), els pastissos de poma (Szarlotka) , carn i embutit fumat, "arenques" i el vodka de 70º! Vam ampliar el grup d'amics amb unes xiques de Pego que al sentir-nos riure sense parar en un restaurant ens van demanar el telèfon i de 14 vam passar a ser 16 persones! jejeje. El dilluns dia 12 per la nit vam tornar a casa via Barcelona.





Cracòvia



Sopa típica servida dins de pa.

Vodka (del fluixet!)

PLaÇa del Castell (Varsòvia)

















Avís per a les seguidores i seguidors del "blog". Estaré uns dies fora, al país de Madam Curie i Chopin. Quan torne vos informaré!

Tal dia com avui, però de 1924 naixia en Burjassot, Vicent Andrés Estellés. Un dels poetes més importants en la nostra llengua. Encara que és conegut principalment  pels seus poemes, també va escriure obres de teatre i novel·les.Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill i directe. Va rebre molts premis com: el Premi d'Honor de les lletres catalanes i anys més tard el de les lletres valencianes. De la seua estada al nostre poble en el 1974, quedarà per sempre un poema (el penjaré properament).

Un dels meus gats

Visita al CASTELL DE FORNA

El dissabte vaig visitar el Castell de Forna en La Vall de Gallinera. Un dels principals atractius de l'eixida a Forna, era que durant la visita al Castell, contariem amb les explicacions d'un expert en la matèria. La veritat és que va ser una visita molt xula que va valdre la pena. Vos la recomane!

L’origen del castell de Forna data de l’època almohade –finals del segle XII, principis del segle XIII- a partir de les restes de la torre Nord-oest, una construcció estratègica de vigilància del pas cap a la comarca de La Safor. L’ampliació del castell i la seua conversió en palau-residència feudal com avui el coneixem s’ha de situar, si ens basem en les restes arquitectòniques que conserva, en les dècades centrals del segle XV, època en la qual la vila de Forna fou propietat de la família Cruilles.

Vista del castell des de la població de Forna

Interior del castell

Vista de la torre que va servir de capella

Vista de la població de Forna des d'una finestra del castell

Graffitis fets pels presoners del castell, aquests representen a un vaixell i a un home.

Aníbal Malvar

El dissabte compre el periòdic "Público" i m'he "enganxat" a llegir la columna d'Aníbal Malvar titulada Cabreando al rey. En ella argumenta contra la casa reial d'una manera molt elegant i intel·ligent. Vos passe l'enllaç al text del dissabte passat, dia 20 d'agost. Em va agradar molt:

http://blogs.publico.es/libre/2011/08/20/cabreado-por-el-rey/

He investigat sobre aquest escriptor i periodista gallec. Ha fet un poc de tot: ha escrit novel·les i poemes en gallec, ha col·laborat en diversos periòdics i programes radiofònics, ha segut guionista de cinema i a més, compositor i músic.Sens dubte, és un home molt polifacètic!

Enric Valor i Vives

Tal dia com hui però de fa 100 anys naixia en Castalla (l'Alcoià) l'Enric Valor i Vives. Valor ha segut uns dels escriptors més valorats de la literatura valenciana i uns dels promotors de l'estandarització i normalització del valencià. Va col·laborar en la realització del Diccionari Català- Valencià-Balear i va publicar en 1983 La Flexió Verbal (indispensable per a l'estudiant de la nostra llengua). També va escriure contes, novel·les i rondalles. Ha rebut molts premis per la seua tasca com a escriptor i ha segut investit Doctor Honoris Causa per totes les Universitats públiques valencianes.

"Ofertas vocacionales"

Existeixen ofertes vacacionals, ofertes esportives, ofertes culturals, però el que jo no sabia es que també existien ofertes vocacionals. Perdoneu la meua ignorància en temes eclesiàstics, però ho vaig descobrir ahir  a migdia quan al posar la televisió, en la primera cadena (també coneguda com TVE), vaig veure a un rector que parlava sobre "las ofertas vocacionales" que podien trobar els joves peregrins en Madrid.  Algunes de les ofertes són: servici de confessionaris i carpa per a adorar a no sé quin sant, tot açò sobre el sòl d'un parc públic. El negoci de la fe en la seua màxima expressió, senyoretes i senyorets. No sé vosaltres, però jo cada dia  crec més en el "Big Bang".

VOS RECOMANE:

Es tracta de la  pel·lícula italiana elegida per a representar al cinema italià en l'ultima edició dels premis Oscar. "La prima cosa bella" es pot classificar com una comèdia-drama on podem apreciar fins a quin punt el què veus o sents de menut pot arribar a influenciar la teua vida d'adult. Unes vides plenes de relacions fràgils, de fugides i necessitades d'estima,  que els personatges intenten oblidar cantant la coneguda cançò de Nicola di Bari:

 La prima cosa bella                                        

che ho avuto dalla vita
e` il tuo sorriso giovane, sei tu.
Tra gli alberi una stella
la notte si e` schiarita
il cuore innamorato sempre piu`
sempre piu`

L'aranya vespa

Anit vaig fer una altra espectacular troballa al jardí de ma casa. Aquesta vegada es tracta de l'aranya Argiope bruennichi que com sabeu és un ártropode que pertany a la Classe Arachnida, a l'Ordre Araneae i a la Familia Araneidae. Vulgarment és coneguda com l'aranya vespa o tigre. El seu abdomen de color groc i negre és característic del gènere Argiope. La teranyina que construeix és de tipus orbicular (la més comú).

Vista dorsal

Vista ventral

VOS RECOMANE:

Partint de la història d'una vaca que cau del cel en la Xina i provoca una tragèdia, "Un cuento chino"  és una pel·lícula hispano-argentina dirigida i escrita per Sebastián Borensztein. Encara que sembla mentida, ja ho diu al principi la pel·lícula, està basada en fets reals. Un cuento chino és una comèdia agredolça sobre la soledat i la necessitat d'afecte que tenim els humans encara que a vegades sentim que no necessitem a ningú. Una pel·lícula senzilla, una història molt ben explicada i entretinguda, en el que la interpretació de tots els actors i en especial del Ricardo Darín fa que isques amb un somriure del cinema.

Sens dubte, si teniu ocasió (estarà varios dies en cartellera al cinema Jayan de Xàbia) aneu a veure-la!

Estrangeres en Benidorm

Ahir vaig dinar en el Racó de Loix en Benidorm amb una gran amiga. Estava  ple de gent, majoritariament estrangers amb el seu color roig característic. Per la vesprada, vam anar a comprar-nos un gelat a l'establiment que l'empresa La Xixonenca té al Racó i ens va alegrar veure que la carta que hi havia en les taules estava traduïda al valencià. No faltaven les seues errades pertinents per haver-la traduït en el "google" però dins del mal... la bomba va ser quan el cambrer ens va agafar la nota del que voliem pendre. Al indicar-li : -Un potet de trufa i "mantecado", el xic va posar uns ulls com a plats i va dir: -¿Qué "e" eso? 

M. i jo ens vam mirar i vam començar a riure. Més tard, vam sentir com eixe mateix cambrer parlava un poc d'anglés. Per uns instants ens vam sentir estrangeres en la nostra terra! 

Museu de les papallones

El  Museu de les Papallones en Pujalt (Lleida) és l'únic d'aquestes característiques que existeix en tota la Península Ibérica. En les seues vitrines podem admirar més de 4000 exemplars de papallones i a més una espècie única descoberta per l'amo del Museu, anomenada Heodes virgaureae mariateresa. És el mateix Alfons G. Dolsa, amo del museu i  investigador de papallones, el que realitza la visita guiada pel Pirineu Català on es poden observar més de 800 espècies de papallones en el seu hàbitat natural. Sembla que pot ser una visita interessant.

Dibuix de la papallona Heodes virgaureae mariateresa

                                    

L'enllaç a la web del Museu: http://www.papallones.net/

Quan la política és un passatemps...

Moltes persones i cada vegada més joves entren en la política perquè veuen una oportunitat per guanyar uns dinerets fàcils o per aconseguir allò que desitgen (açò últim segons en quin partit milites). Segurament aquest serà el cas d'una regidora de Manises, que va abandonar un plenari a la mitat perquè tenia que anar-se'n a Madrid com a públic del programa "Sálvame". El que diga jo, la xica fervorosa seguidora de Kiko Matamoros i companyia, es defensa dient que ja ho tenia previst des de fa molt de temps, fin i tot abans de les eleccions. Noemí té dedicació exclusiva en l'ajuntament i cobra un sou anual de vora uns 36ooo euros bruts. Tan gran  ha segut l'escàndol que fins i tot el personatge Matamoros ha eixit en la seua defensa. Arribat a aquest punt no sé si riurem o plorar.

Diumenge d'estiu

Diumenge d'estiu. Fa calor, hi han embussos de cotxes i les platges estan plenes. Demà serà 1 d'agost i seguirà fent calor, seguiran els embussos de cotxes i les platges seguiran estant plenes. Que llarg es fa l'estiu!

Atrevir-se

Atrevir-se. Atrevir-se a dir el que penses, atrevir-se a canviar de residència, atrevir-se a canviar de ciutat, atrevir-se a començar un projecte nou, atrevir-se a conèixer nova gent, atrevir-se a dir el que sents encara que siga dolorós, atrevir-se a enviar eixa carta o eixe e-mail que ho aclarisca tot, atrevir-se a fer una prova, atrevir-se a ... En molts moments de la vida hi ha que atrevir-se a fer moltes coses, algunes d'elles les faig constantment sense ningun problema, en canvi altres, tard o prompte deure d'atrevir-me a atrevir-me.

Entrevistes personals, dinàmiques de grup i altres proves...

Este matí he fet la meua primera entrevista personal per a una multinacional farmacèutica. L'experiència ha estat be. Que ens deixaren durant tres hores en una sala fent test psicotècnics i observant des d'un racó com defeniem davant la resta de candidats la nostra opinió, no ha segut tan catastròfic com em pensava. Una experiència nova. Allí m'he trobat amb dos companys de promoció de la Universitat que busquen el mateix que jo, trobar una feina encara que siga per a un "monstre" amb 38000 treballadors. Així està el tema, cal atrevir-se i anar agafant experiència en aquests processos de selecció de personal.

Missatges d'odi

Llig en el periòdic d'ahir la noticia de la matança produïda per un energumen d'extrema dreta a Noruega i deduisc que per a la premsa són molt més importants els detalls morbosos que el vertader motiu de la massacre.
Que els països escandinaus no són el paraís, ho sabem. Conten amb la taxa de suïcidi i de violència de gènere més alta d'Europa i partits d'extrema dreta tenen representació al Parlament. Tot el món podrà tindre una segona residència a la vora d'un llac i una barca, un sou fantàstic i unes bones prestacions socials, però algo està fallant i des de fa molt de temps.
Després de la matança es tindran que replantejar moltes coses, no sols en Noruega, sinó en tot el món. Es tindrà que prioritzar l'educació als missatges d'odi i repulsa a allò o a qui no pensa com un mateix, sols així podrem aconseguir que actes com els viscuts a Noruega no es tornen a repetir.

"Tres cosas hay en la vida"...

Al ritme de la cançò que encapçala aquesta entrada i de moltes més vaig sopar anit. Celebrava en "petit comité"el meu recent aniversari. Després d'haver canviat de regència el restaurant on tenia pensat anar (prou bó, per cert) i declinar la possibilitat d'endur-me una sorpresa, vaig anar a parar junt al meu acompanyant a un restaurant on podies sopar amb música en directe de fons. No es penseu que era música clàssica, no, no, podríem dir  que varem sopar al mig d'un concert de Juanes, Shakira, El dúo dinàmico...
Va estar graciós i diferent, sense dubte un 25 aniversari  per a recordar!

Mendel i els seus pésols

Tal dia com hui però de fa 189 anys enrrere va nàixer Gregor Mendel. Aquest frare catòlic austríac reconvertir en botànic que utilitzant les seues plantacions de pésols descobriria quasi sense adonar-se les bases de la genètica moderna. Són les conegudes lleis de Mendel o de l'herència genètica que tot estudiant de ciències ha de conèixer. Són tres que vos resumisc:

- La primera llei o principi de la uniformitat: AA x aa = 100% Aa
- La segona llei o principi de la segregació: Aa x Aa = 25% AA 50%Aa 25% aa
- La tercera llei o principi de la combinació independent: en creuament polihíbrids (quan es tenen en compte més de dos caràcters). Va observar que les característiques es trobaven en cromosomes diferents i que per tant es trasmitien independentment.

El dissabte 23-07 presentació de llibre a Teulada

Oryctes nasicornis (Coleoptera, Scarabaeidae)

Vos presente a l'escarabat "rinoceront" que vaig trobar ahir al jardí i que vaig fotografiar.

Vista dorsal

Vista lateral



Vista ventral



 El seu nom científic és Oryctes nasicornis perteneix a la Classe Insecta (per tindre 6 potes locomotores- observeu la fotografia de vista dorsal o ventral), Ordre: Coleoptera i a la Familia:  Scarabaeidae. Va ser classificat per Linné en 1758. Com podeu observar en la fotografía de vista lateral, té un corn principal en el cap i després dos protuberàncies en el tòrax. És l'escarabat més gran (6 cm aprox.) volador. En aquestes fotos l'animal té les ales replegades baix del tegument i no són visibles. Té un aparell bucal mastegador i s'alimenta de madera.

SOPAR I CONCERT

Anit va ser una nit de dissabte de luxe. Feia temps que no reia tant en un sopar amb molta gent. Van vindre M. de Tavernes Blanques i J. de Dénia, a més dels millors amics de Teulada. Després de sopar unes pizzes i conversar de tot un poc: classes, política, dietes... ens vam desplaçar a Pedreguer per veure el concert del mític grup de heavy metal, Baron Rojo. Puff! els homes ja tenen una edat, però no va estar malament perquè feien coreografies mentre tocaven les guitarres jejeje. Van actuar durant dues hores ( o pot ser un poc més, no ho se perquè jo vaig perdre la noció del temps) i es va fer molt tart, o molt prompte, com diu un amic. A l'acabar-se no hi havia ningú pels carrers, com diria ma uela, "ni un ratón". Es pot dir que vam "tancar" Pedreguer!

P.D: A veure si repetim prompte!

Nou èxit científic!

No puc deixar de ressenyar en el blog, la nova troballa científica de l'equip de investigació liderat per un mestre del Departament de Genètica de la UV, Rubén Artero. 

Artero, ha segut mestre meu i no s'ha lliurat de les crítiques per la seua poca gràcia a l'explicar cosa que feia molt difícil entendre els conceptes. Però es veu que és millor investigador que docent. L'equip científic ha descobert una molècula activa en dos models animals per al tractament de la distròfia miotònica. Es tracta d’una malaltia hereditària que provoca problemes neuromusculares degeneratius tals com debilitat muscular, problemes en la relaxació de contraccions musculars voluntàries, i arritmias cardíaques, entre d’altres símptomes.

Els resultats es publicaren ahir dilluns en la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences of USA (PNAS USA). Sens dubte un gran èxit! enhorabona!

Atenció!

Hui publiquen la notícia de que Els Verds alemanys li han demanat a la Merckel que vigile les joguines eròtiques perquè aquestes contenen alts nivells de substàncies tòxiques com el ftalatos i altres plastificadors. Els ftalatos són un grup de compostos químics que són utilitzats principalment com a plastificadors que s'utilitzen per a incrementar la flexibilitat del plàstics. Primer els cogombres, ara les fàbriques de joguines... la qüestió és crear alarma social.

Retallades

L'Artur Mas està cobrint-se de glòria. A més de retallar pressupost en el servei de Sanitat a Catalunya (un dels millors a tota Espanya), ara retallarà també en el servei educatiu i en especial en les universitats on retallarà plantilles i pujarà les taxes vora un 7,5 %  . També li se ha ocurrit dir que la investigació i l'avanç científic deuen esperar perquè requereixen un gran aport econòmic! Catalunya sempre a la vanguarda en investigació deurà esperar perquè el "xic guapo" veu els serveis bàsics i de benestar de les persones com un negoci. Segur que no retalla en xofers ni en cotxes oficials. Tard o prompte li se tenia que veure "el plumero".

Enhorabona!

Fantàstic! Sant Sebastià va ser ahir nomenada Capital Europea de la Cultura 2016! Llàstima que sempre hi hagen personatges com el Belloch de Saragossa que es donen a conèixer pels seus comentaris. Porten més anys que "matusalem" en la política i ja es hora de que se'n vagen cap a casa. Veges que pinta Bildu en el tema aquest quan la candidatura estava presentada d'abans de les eleccions de maig i per l'ex- alcalde del PSE. Però be, hi han persones que tenen molt mal perdre.  

Ahir vaig veure:

No està mal. Conta la història d'una xiqueta que durant la seua infància i joventut pateix abusos sexuals per part de la persona que més vol. Açò, com és natural, li causarà problemes psicològics que vos anime a què descobriu si serà capaç de superar o no.

Vos recomane:

Aquest migdia m'han regalat el llibre que apareix en la imatge i que vos recomane:

És curtet i fàcil de llegir. L'autor és Stéphane Hessel i el pròleg l'escriu José Luis Sampedro. Els dos escriptors encara que són molt majors, conserven una extraordinaria lucidesa i un sentit crític màgnific.

Com podreu llegir en la portada, el llibre és un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica. Ens demana als joves d'avui en dia que hem tingut la sort de nàixer en l'hemisferi Nord de la Terra i amb un IPhone baix del braç, que pensem, que reaccionem, que ens indignem davant  les injutícies socials que estan passant al món.

Hessel va nàixer a Berlín en 1917, va lluitar en les files de la França Lliure del general De Gaulle i va ser empresonat per la Gestapo el 1944 on va escapar d'una mort segura. Ha segut diplomàtic i va  formar part en 1948 com a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. És defensor de la causa palestina.

"Habemus" nou Conseller d'Educació

Qui em coneix a mi, coneixerà també a José Císcar, per als amics del poble "Pepsi". No, no penseu mal, no sóm familia. Tan sols li tinc una estima especial com  a molts altres del poble. Ens hem fartat de parlar d'ell i de la seua "espectacular" gestió després de dinar quan estavem en Burjassot i l'hem comparat amb altres grans polítics de poble com Gaspar, de la Font d'en Carròs (ironia) jejeje. Si buscarem Císcar (José) a l'enciclopèdia trobaríem: "quedador de bé". Ha segut un personatge que quan li has demanat audiència i té l'ha concedit (a vegades molts mesos després, perquè sempre estava molt ocupat), sempre t'ha donat la raó i després ell ha fet el que li ha donat la gana. La seua carrera política ha segut espectacular. Va començar en un partit independent, després alcalde del PP i ara sense passar per La Diputació d'Alacant, l'han nomenat Conseller. Encara que algunes llengües diuen que de jove tenia el carnet del PSOE! Es podria dir que és la personificació de la perseverància i de l'ambició i ell sabrà de quantes coses més, moltes d'elles secrets d'estat, que l'han portat a ser íntim de Camps. - El Consell Valencià està lliure d'imputats- clamava Camps ahir. Definitivament té una minusvalia cerebral no diagnosticada. Com es pot atrevir a afirmar això, quan ell és el principal imputat?

Primer bany marí de la temporada

Avui he pres el primer bany marí de la temporada. La meua primera incursió en les aigües de Moraira no ha tingut tanta repercussió com  les de l'Ana Obregón a Mallorca. A mi no m'esperaven cents de fotògrafs ansiosos per veure el "bikini" nou, es més, el meu ja té algun any però com és de varies tonalitats blaves, mai passa de moda! jejeje.

He arribat a la mar prompte, intentant evitar els grups, les families amb els xiquets fent clots i castellets a la sorra i a algun estranger mironet. M'he trobat amb un home de mitjana edat dormint la mona i a dues dones soles amb el para-sol  ficat encara que estava núvol. Feia un airet raret i la mar estava més be marejada. -Has encertat el dia, Marineta- he pensat.  Però be,ja que estava allí, m'he sentat en la sorra a llegit un poc. S'ha passat l'hora volant i la platja s'ha omplit de gent. Ha vingut el socorrista i ha col·locat la bandera groga - toma! això em faltava!- he tornat a pensar. Però, al final m'he decidit a alçar-me i rapidet he entrat dins de l'aigua que estava plena d'algues, fet que no em deixava veure el fons i xap! amb tanta mala sort que no he vist la pedra que hi havia sota els meus peus i he caigut agenollada sobre ella. No he sentit dolor, m'he tornat a incorporar i he seguit entrant cap a dins sense mirar cap a la gent, clar! jejeje. Quan l'aigua em venia pels muscles he decidit que hui no nadaria al veure les ones gegants que venien cap a mi. M'he dit: - Marineta, cap a fora- i he començat a eixir. Quan estava quasi a la sorra, m'he mirat la cama i quina ha segut la sorpresa, que la tenia feta un "cristo"! jejeje. Começava a brollar sang i tot pel genoll! jejeje. Dissimulant la coentor he agafat la tovallola amb estil i me l'he posada de falda, he agafat els estris i cap a casa. Me rist prou de mi  mateixa pensat que algú haurà vist el meu bateig de mar contra la pedra!

Burjassot 2º part

Avui he arribat a Burjassot, però no per a quedar-me tot l'any, tranquils! jejeje. Tan sols estaré esta setmana, fent unes pràctiques per ensenyar-me a posar-vos a règim alimentari a qui ho necessite (vos faré descompte a qui comente les entrades del bloc! jejeje). Per aquí, aquest poble de l'Horta Nord, segueix tot igual, els mateixos arbres i els mateixos caixers a Mercadona (Víctor,han canviat al gerent! jejeje) jejeje. Aprofitarem l'estada per apendre un poc més sobre el món de la nutrició i per respirar un poc d'aire nou.

Habemus papa

Farà mitja hora que he tornat de l'acte de constitució de la nova corporació municipal. Acte al que no havia assistit mai i on he "flipat" al veure els personatges que anaven passant per la "tribuna" (denominació que li ha donat el senyor "secretario" a la taula). El moment de jurament del càrrec de regidors ha segut espectacular, el "secretario" ha anat preguntant  a cada futur regidor( menys al del BLOC, que li ha llegit l'acta directament en valencià )si volien jurar en valencià o en castellà i així ha segut, cadascu ha triat la llengua que més li agradava. Una meravella, tenim uns regidors bilingües, he pensat (és ironia). Però ahí no acaba la cosa, després de la votació on ha guanyat el candidat del PP (no hi havia emoció, ja que tenen la majoria absoluta), s'ha obert un torn de declaracions institucionals, sense previ avís al regidor del BLOC, que ha exit del pas agraint la presència del públic i animant i demanant que la gent acudisca als plenaris i que participe de la política local activament. Després ha segut el torn del Tatnell (ULC) que li ha apretat els claus a l'alcalde però des de la seua posició de representar als renegats del PP, demanant-li "transparencia en sus gestiones" ( "a buenas horas mangas verdes", no? jejeje). El tercer torn ha segut per a Jordi, eixe gran líder del PSPV, que ha felicitat a l'alcalde i li ha donat l'enhorabona  huit vegades i que fent ús de la seua estima per la llengua valenciana i aprofitant per reivindicar-la, ha fet les primeres dues frases de la declaració en valencià i les nou últimes en castellà, això si, en un castellà perfecte i ha acabat amb un "felicidades" mirant a l'alcalde. Jo veia que plorava, a mi quasi ha conseguit que m'isquera la llàgrima. Per últim el torn del "gran hombre", número tres del PP fa uns mesos i ara el gran alcalde. J.A o A.J (no ho tinc clar)  ha utilitzat el seu moment de glòria per possar-li les coses clares a Jordi i mirant-lo li ha recordat que " con humildad hay que afrontar la decepción de no haber logrado el resultado esperado y trabajar para todo el pueblo dejando atrás rencores". Com s'haveu quedat? vosaltres no ho sé, però Jordi feia una cara d'apurat... En veu baixa he dit: Jordi, torna'l a felicitar si et pareix!

Perdoneu les possibles errades, tinc pressa, demà ho revise jejeje.

Cospedal en el Bilderberg

El club Bilderberg va nàixer en 1954 en el luxós hotel Bilderberg en la població de Oosterbeek  en Holanda, on es van reunir alguns dels més poderesos del món en aquell moment, convocats per la familia reial holandesa i la familia Rockefeller. Durant un cap de setmana van confabular sobre el futur del món i així segueixen fen-t'ho any darrere any en algun hotel del planeta. Els integrants del Club han canviat, però no les seues idees ni la seua forma d'actuar. Asseguren que no són un Club secret, però eviten fer declaracions públiques sobre les seues reunions i sobre els seus membres, alguns d'ells: polítics, empresaris, banquers i periodistes espanyols com: Rodrigo Rato, Joaquin Almunia, Pedro Solbes,etc. En eixes reunions, els més poderosos del món, opinen i acorden el que més els convé a ells, com seguir movent el món al seu gust i com seguir enganyant-nos. Com diuen, sempre hi han hagut classes i classes. Aquest any, el niu de rates es trobarà proximament en Saint Moriz en Suïssa i la Cospedal asistirà com a convidada. Quin gust!

---------------
Si voleu més informació sobre el club dels poderosos, existeix una àmplia bibliografia com " Los secretos del club Bilderberg" de Daniel Estulin.

GÀBIES DE SALMÓ A GALÍCIA

Vaig veure el programa de la 2, " El escarabajo verde" , que tractava sobre les noves gàbies de salmó que una multinacional dedicada  als productes marins volia instal·lar en aigües gallegues, concretament en la "Ría de Muros y Noia". Un pescador denunciava en aquest programa, que aquesta acció humana afectaria negativament la biodiversitat marina d'aquella zona. Ja que es tracta de gàbies d'aqüicultura on es crien els salmons (igual que en una piscifactoria) però en la mateixa mar, res de piscines en una fàbrica. L'home es queixava perquè els salmons tenen que ser alimentats amb pensos i vacunats i que aquestos procediments, realitzats al mig la mar, afectarien a tota la cadena tròfica. En l'altre extrem de l'assumpte, es troba l'empresa que guanyarà els duros (North West Food) que clar, assegura que no hi ha cap problema i que rep el suport de la Conselleria del Mar de la Xunta de Galicia que no ha fet cas de les manifestacions ni de les reclamacions dels pescadors ni dels veïns de la zona, assegurant que aquest negoci crearà llocs de treball. Ja estem en la mateixa, utilitzant a la gent com a escuts per amagar els seus interessos econòmics i sense pensar en el que realment importa que en aquest cas, és el medi marí gallec.

JA N'HI HA PROU! QUE NO ES RIGUEN MÉS DE NOSALTRES!

El govern valencià no té prou en que la seua "comunidad" tinga el rànquing estatal en fracàs escolar, a que no existisca l’educació pública infantil de 0 a 3 anys o a que, segons estudis d’Escola Valenciana, 93.000 xiquets i xiquetes es queden sense ser escolaritzats en valencià per falta de places. Que el conseller Font de Mora  pretén substituir els actuals programes d’educació en valencià per un model únic que situa a la nostra llengua entre altres dos, com l'anglés i el castellà, dins d'un mateix sistema a parts iguals. Amb aquest plà es restaran hores lectives al valencià i es passaran la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià pel forro. Una llei que va costar molt esforç i temps d'aconseguir. Aquest mateix model ja s'ha implantat a Galicia, també menyspreant la llengua gallega i els resultats han segut pèssims. Que no es riguen més de nosaltres, ja n'hi ha prou! FONT DE MORA DIMISSIÓ!