Aquesta pel·lícula argentina me la va recomanar la meua amiga M. En principi i per tonteria, no li vaig fer molt de cas, ja que anteriorment ja me'n va recomanar una que no em va agradar molt. Ahir em vaig decidir i vaig anar al cinema per veure "El hombre de al lado". La trama es prou simple, però el missatge que vol transmitir-nos no et deixa indiferent. Plànols de càmera nous, arriscats, fora del que estem acostumats, per mostrar-nos dos mons diferents a través d'una finestra. La superficialitat d'un món creat per la fama i diners contrasta amb el món d'un treballador poc pretensiós que sols desitja disposar d'uns pocs raigs de sol.
ahhh amiga!!!
ResponElimina:)
coralet
A més de despullar les misèries humanes, té moments molt bons d'humor... Eixa escena on apareixen dos dels protagonistes escoltant una audició composada per d'una mena de sons arítmics i inconnexes (que ells semblen gaudir per tractar-se d'un afecció elitista i exclussiva) quan de sobte confonen els cops de martell del veí amb part de la seua "música"... Molt bó!
ResponEliminasí, sí, és molt bona crítica contra l'esnobisme!
ResponEliminaheu de vore precís precís
DINERO FÁCIL
també amb una lectura social interessant.
ésuna pel·li sueca, crec.
coralet