"Camps íntimo"

Camps protagonitza un video d'uns sis minuts de durada on intenta "netejar" la seua imatge,  parlant sobre la seua vida personal i on apareixen també fotografies dels seus fills. Molt romàntic i dolcet. Més propi d'un programa del cor de la "telebasura" que d'un Molt Honorable. Una nova versió d'aquest personatge a menys de dos mesos de les eleccions. Sens dubte, aquest gran actor té uns assessors de marketing que valen el seu pes en or. Ara intenta ablanir-nos el coret. Ens creurem els seus romanços?

La distància és l'oblit?

Santiago é unha cidade grande e bonita.

He estat uns dies fora, visitant la ciutat de Santiago de Compostela per tercera vegada.Tenia por a avorrir-me, perquè em pensava que visitaria les mateixes coses, però no, les ciutats canvien en poc temps. En aquesta ocasió he visitat molts museus que  vos recomane com: la visita guiada a les teulades de la Catedral d'on les vistes són una meravella, l'explicació del Pòrtic de la Glòria, on cada figura que allí trobem  té un sentit i el Museo do Pobo Galego, un museu molt ben montat i on t'ho expliquen tot sobre el poble gallec: tradicions, professions, la vida a les zones rurals, les festes, la vestimenta tradicional, la música, la llengua, en definitiva: la cultura d'un poble. Un poble galeic, el més nombrós al noroest de la Península abans de la seua integració al Imperi Romà en el segle I a.C. En definitiva, ha segut un viatge interessant i plaent, caminant pels carrers de lloses de granit i pòrtics molt ben acompanyada.

Escala helicoidal del Museu do Pobo Glego

Catedral de Santiago de Compostela

JORDI BASTÉ, PERIODISTA DE RAC1

"Todos los dictadores han sido apoyados por EEUU y Europa"

Avui m'he alçat prompte, no feia sol i en compte d'estudiar el vocabulari d'anglés per a l'examen de demà he vist l'entrevista que li ha fer Ana Pastor a Mahmud Ahmadineyad, el president d'Irán (per a mi un altre dictador). Ana Pastor dirigeix i presenta actualment el programa "Los Desayunos de TVE" i ha presentat anteriorment "59 segundos" en la mateixa cadena. Ha segut una entrevista molesta per al president en el seu propi palau, en Teherán. Ha durat uns 25 minuts on Pastor li ha preguntat la seua opinió sobre el conflicte en Líbia, sobre la lapidació d'homes i dones en Irán i sobre l'empresonament d'opositors al règim del mateix Ahmadineyad, entre altres. L'entrevistat nomès s'ha dedicat a contestar coses com: " Todos los dictadores han sido apoyados por EEUU y Europa" i "¿De dónde consiguen las armas los paises de oriente?" per a desviar el tema. L'entrevista ha segut molt tensa ja que hi ha hagut moments en què l'entrevistadora era l'entrevistada, cosa que Pastor li ha recriminat al president. Pense, que la periodista ha fet molt bé la seua feina i que també deurem pensar sobre les respostes de Mahmud Ahmadineyad.

Vos passe l'enllaç al video de l'entrevista.

 http://www.rtve.es/noticias/20110315/ahmadineyad-culpa-revueltas-arabes-eeuu-europa-apoyar-dictadores/417060.shtml

Energia nuclear, si o no?

Cada vegada que ocòrre una desgràcia, els mitjans de comunicació s'encarreguen d'obrir debats sobre el que ha passat. Aquestos dies com sabreu, Japó viu una situació delicada després de la devastació del tsunami i de l'accident nuclear ocorregut a la central de Fukushima a  uns 240 km de Tokio. Aquest accident reobri de nou el debat sobre la seguretat i la necessitat de l'energia nuclear. Actualment a Espanya un 19 % de l'energia que es crea prové de centrals nuclears. Aquesta cifra s'ha vist rebaixada progressivament durant els últims anys. Entre els professionals del camp de la biologia, física i de la medicina les opinions són diverses. Tots sabem que, hi ha moltes malalties com alguns càncers,  que en els seus tractaments s'utilitzen  isòtops radiactius, però en canvi a tots ens horroritza la idea de tenir una central nuclear al costat de casa. L'aposta més ecològica i segura segons els experts, són les energies renovables, encara que per exemple, per als col·legues ornitòlegs els molins de vent siguen màquines de matar pardals. Mai plou a gust de tots. Es convertirà aquest tema en arma política per a les pròximes eleccions?

La situació a Líbia empitjora!

Gadaffi sembla que s'ha agarrat a la cadira i no la solta. Ara, els mercenaris a sou que maten es veuen reforçats pels bombardejos directes a la població civil per acorralar als revolucionaris. Sens dubte Gadaffi està més boig del que semblava. El pitjor de tot és, que mentre els governs occidentals i els organismes internacionals es decideixen a actuar o no, el dictador va guanyant força i acabarà autoafirmant-se com el "salvador" de Líbia i exterminarà per complet a tots aquells que no aproven les seues idees. Trobe en falta comentaris del "todopoderoso" Aznar sobre el comportament del seu amic libi.

Réquiem por un campesino español.

Vos recomane el llibre "Réquiem por un campesino español" de Ramón J. Sender. Tracta sobre les relacions socials i el comportament de l'Església i dels opulents durant la preguerra i la Guerra Civil espanyola. Paco el del Molino, Mosén Millán, don Valeriano, don Gumersindo i don Cástulo. Noms dels personatges que estan relacionats en aquesta novel·la de llenguatge senzill i de lectura ràpida, que no vos deixarà indiferents i vos farà pensar sobre qui eren per desgràcia, els qui "menejaven els fils" en aquella època i que a hores d'ara segueixen fent-ho. Aquesta novel·la va ser censurada en Espanya i Sender la va publicar durant el seu exili a Mèxic en 1960. Molt interessant!

RTVV

Ahir vaig llegir a la premsa que Canal 9 (la televisió de tots els valencians, com diu la propaganda) cedeix totes les setmanes els seus estudis de gravació en Burjassot al grup privat ultraconservador Intereconomia, per a que la senyora Isabel Durán grave un programa radiofònic anomenat "La espuela" (ja podeu imaginar-vos quina és la funció del programa i quina línia periodística segueixen). Isabel Durán, eixa "gran professional" que també modera el programa de "debat" DBT en Canal 9 i  que té la poca vergonya de dir "los hechos son sagrados y las opiniones libres" treballant on treballa i per a qui treballa. Tornant a la col·laboració de RTVV amb Intereconomía, entendreu millor la gravetat del fet si vos dic que, Durán és una de les principals defensores de la gestió de Tio Paco al front de la Generalitat. Tot açò no és nou en les nostres terres, ja fa molt de temps que es produeixen fets com aquests i molt poques vegades les que són  publicades a la premsa. Vergonya, cavallers, vergonya!.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/03/13/canal-9-cede-estudios-martes-intereconomia-grabar-tertulia/790041.html

Molta sal

T'alces tard i amb mal d'esquena per una mala postura. Entres a la cuina i et poses a cuinar abans que torne ta mare. Arriba ta mare. La dona clava els nassos (tu no dubtes de que vol aconsellar-te, però preferiries que no ho fera perquè aquesta vegada eres tu la cuinera) i et pregunta: li faltarà sal?. Abans que contestes, veus com la seua mà es dirigeix al pot de la sal, n'agafa un pessic i el tira al menjar. A eixe menjar que tu estaves fent. Aquest entra i ix del forn. Te'n menjaràs un poc per a sopar. Penses que si està bo, demà ho repartiràs per a berenar. De vesprada, te'n vas al cinema i tornes a casa amb fam. Tastes el menjar. Les teues sospites es tornen realitat. Està molt salat. Penses en aquell pessic que tu no li hagueres posat. Fas constar la teua opinió al respecte. Només obtens la frase: "que poca fam has passat!" com ha resposta. Realment creus que el desencadenant de la xicoteta discussió ha segut la sal?

"Obrint Pas"

Coratge, nou disc del grup "Obrint Pas".

                                                           

Política e igrexa, unha historia de amor

Este personatge és el cap de llista del PP en Poio, un poble de la província de Pontevedra. L'altre dia li se va ocòrrer una nova forma de fer campanya que podriem anomenar "missa-míting" o en galec "Masa-rali". Ni l'església ni alguns politics no deixen mai de sorprendre'm.

Continuem la lluita!

Avui es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Aquesta celebració té origen per l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. Aquest dia es celebra des de 1911, enguany fa just 100 anys. S’han produit molts canvis  pel que fa als drets socials de les dones i tots ells molt importants, però encara queda molt per fer. Per desgràcia en ple segle XXI, encara hi ha homes que pensen que les dones solament serveixen per netejar, parir i donar-los plaer, fet que em sembla molt trist. Com a dona, pense que encara ens queda molt per lluitar!   

Pàgina nova

Aquest matí he finalitzat els tràmits necessaris per a obtindre el tros de cartolina que assegura que he completat la totalitat del crèdits de la llicenciatura de biologia. Com diu una persona que em té molta estima: “He descarregat la motxilla”. Han segut varios anys d’exàmens, seminaris “voluntarios pero que cuentan para nota”, treballs, sessions maratonianes de laboratoris i moltes hores al dia  a la facultat. Han segut varios anys de caminar pel Passeig que es veu a la fotografia, sola i acompanyada per gent meravellosa com: V, R, M, A, MI, B, V, P… que m’han fet riure molt i molta companyia quan algunes setmanes es feien llargues. També m’alegre d’haver conegut altra gent que no m’ha fet tanta gràcia perque m’han donat la possibilitat de créixer com a persona en intentar compendre els seus comportaments. En aquestos anys, he tingut la sort de conèixer i escoltar a grans mestres i altres no tan grans. Però sobretot puc dir, que he après moltes coses de biologia (per suposat! jejeje) però també de la vida. Sens dubte, una gran aventura del meu llibre que avui comença una pàgina nova.

28-02-11 Dia Mundial de les Malalties Rares

Ahir va ser el Dia Mundial de les Malalties Rares. Pot ser no siga una data senyalada amb tanta repercussió als mitjans de comunicació com el Dia Mundial de la Sida, del Càncer o de la Diabetis, però no per això menys importants o amb menys coses que reivindicar. Actualment a Espanya al voltant d'uns tres milions de persones i uns 36 milions a Europa sofreixen directament una malaltia anomenada "rara". Els professionals de la Salut  de la Unió Europea anomenen "rara" a tota aquella patología que la seua prevalència és inferior a 5 casos per 10000 habitants, com poden ser moltes malalties neurodegeneratives i genètiques sense curació i que ni tan sols són explicades en les facultats de medicina, biologia o farmàcia. Poca prevalència, que suposa una poca rentabilitat econòmica per a les multinacionals farmaceùtiques encarregades d' investigar els fàrmacs que aconseguisquen pal·liar els símptomes o el dolor en aquestes persones. Es veu que el que realment importa per damunt de tot és no perdre mai diners.La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha reivindicat amb motiu d'aquest dia, la importancia de les unitats mèdiques especialitzades en el diagnòstic i el tractament d'aquestes malaties i la creació de bases de dades dels pacients per així facilitar l'accesibilitat a l'hora de realitzar qualsevol consulta clínica com ja ocorre en països com Alemanya o França. El que sí que s'ha aprovat és una normativa que permet als afectats rebre assistència mèdica en qualsevol país de la UE.

Més informació sobre aquestes malalties en: http://web.enfermedades-raras.org/