VOS RECOMANE

Pel·lícula canadenca que tracta el controvertit tema de la mort. El professor, que amaga un capítol difícil de la seua vida, ha de conviure dia a dia a l'escola amb un grup de xiquets que han viscut una experiència similar a la d'ell.

Actualitat política

El retorn

Després d'uns mesos de no poder entrar al blog per problemes tècnics del blogger, avui pense que ho he aconseguit.

"Algèria, el meu país"

El proper dijous 21 de juny, s'estrenarà a Dénia, el documental "Algèria el meu país" realitzat per Info TV.

Vos deixe el link de la web on es pot veure un "mini trailer":

http://www.infotelevisio.com/documentales/algeria-mi-pais/

A vegades, podent estar tranquils ens compliquem l'existència. A vegades, mirem i veiem el que no deuriem o ens deixem dur per una força estranya que ens estreny l'estòmac que fa que ho vegem tot d'un altre color. A vegades, ens mosseguem la llengua i altres, deixem que ens la mosseguen. A vegades, diem coses que no sentim i ens guardem per a nosaltres aquelles que si deuriem dir. A vegades, hem de somriure quan no tenim ganes o hem d'engulir-nos la saliva quan ens confessen algo inconfessable. A vegades, també hem de dir que no passarà res, quan  realment sabem que si que passarà. Sempre, hem de pensar que el millor està per vindre.

Una nova agressió sense resposta

Esta confirmada que la causa de la mort d'un jove basc, fou l'impacte al cap d'una bola de goma d'un Ertzaintza. Este cos de policia com qualsevol altre, aprofiten la seua excusa de "trabajar por la paz" per tal de fer maldat. Aquesta gent sap on pegar per tal de fer mal. Et poden deixar tort d'un ull, coix, paraplègic o fins i tot, causar-te la mort i per desgràcia, a ells no els passarà res.

http://www.publico.es/espana/428993/la-autopsia-confirma-que-un-pelotazo-mato-a-cabacas

Aquest blog està en servei mínims en solidaritat amb els treballadors, treballadores  i amb els qui no tenim feina, perquè aquesta reforma tan sols afavoreix als empresaris i menysprea el dur treball que per necessitat vital fan els assalariats tots els dies.

http://www.meyss.es/index.htm En la web del ministeri, es poden llegir les "espectaculars idees" del PP per tal de millorar les condicions actuals dels treballadors.

Ha mort una altra dona valenta, Teresa Pàmies

Qui és Teresa Pàmies? Potser hi ha gent a hores d'ara que no en sap més que el posat segur, segons com encara una mica desafiant, amb què apareix a les últimes fotografies seves que es van publicar, amb noranta anys fets, la mirada franca, directa a càmera, i un somriure lleu d'invitació i complicitat. “Una dona de caràcter”, en diríem per emmarcar-la dins una imatge assimilable; “una lluitadora nata”, hi afegirien els pocs supervivents que la van conèixer durant la seva precoç militància al PSUC, quan tot just tenia 17 anys i ja arengava els milicians en un míting multitudinari a la plaça Monumental de l'any 1937. “Una altra exiliada”, en diria la gent que només ha viscut guerres televisades i no saben res dels ferits i mutilats que, quasi despullats tot i el fred d'aquell 26 de gener de 1939, Teresa Pàmies va veure sortir en tropell de l'hospital de Vallcarca demanant sisplau que no... (Segueix en l'enllaç)

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/518013-lultima-veu-de-lexili-sen-va.html

L'última de Kaurismäki

"Le Harve", és una ciutat costera del departament francés de l'Alta Normandia. En ella, és desenvolupa l'última pel·lícula de l'Aki Kaurismäki. Aquesta, és la tercera que he vist d'aquest director i les tres m'han agradat. Tenen un color característic i les interpretacions dels actors (també característiques) són brillants. Si voleu veure una manera diferent de fer cinema europeu, sense dubte vos recomane, una pel·lícula de Kaurismäki.

VOS RECOMANE, DOS CLÀSSICS:

La vaig veure a la televisió. Paul Newman amb els seus espectaculars ulls blaus, fa una molt bona interpretació. La història gira al voltant de l'entrega dels premis Nobel. Si vos agraden els clàssics i el misteri, vos la recomane.

Gran clàssic, aquest amb conflicte racial de fons. Gran actuació de Gregory Peck en el paper d'advocat i pare (que no és més fàcil d'interpretar, hehehe). Si la veieu, recordeu la frase: "matar un rossinyol", al final vos sorprendrà.

Un llibre interessant

LES AVENTURES DE MAX FRIDMAN (EN CATALÀ)

Ressenya de Marc Pastor i Sanz

Tot i que alguns diran que Vittorio Giardino compta amb obres de més qualitat en la seva bibliografia, el recull que ara ens permet llegir íntegrament "No Passaran!" en català és un innegable exemple de bon còmic europeu. Aquest volum concentra en una edició d'autèntic luxe el que en realitat és una de les aventures d'en Max Fridman, antic brigadista internacional, heroi intel·lectual, jueu i obrerista que fa de la seva bonhomia gairebé la seva característica principal com a personatge. Després d'uns anys d'haver lluitat a la Guerra d'Espanya contra el feixisme, la dona d'un amic i company d'armes seu el requereix per anar a cercar aquest últim, desaparegut enmig del conflicte. A partir d'aquí Max viatjarà a Barcelona, i d'allí encara al front de l'Ebre, enmig d'una trama detectivesca que serveix l'autor per retratar la situació històrica d'aquells temps. Això inclou des dels diferents personatges (periodistes internacionals, agents de serveis secrets estrangers, militars, pistolers, membres de les organitzacions polítiques, etc) fins a la confrontació al si d'un bàndol republicà gairebé del tot vençut. En aquest sentit, potser una de les millors virtuts d'aquesta novel·la gràfica siga la notable feina de documentació realitzada per l'autor i que es pot apreciar a tots els nivells, també gràficament. Pareu atenció, per exemple, a la premsa i al recull de cartells revolucionaris que es veuen retratats. Realment, tot l'apartat visual és espectacular, amb un Giardino en plena forma que desenvolupa un dibuix a mig camí entre la línia clara i l'estil realista, amb un color molt treballat, amb influències fotogràfiques en la composició i un bon domini del ritme narratiu. La part més fluixa, en canvi, l'aporta un guió que se sustenta sobre una estructura de recerca massa feble per la longitud de l'obra. Està clar que aquesta funciona a mode de catalitzador de l'acció, de tal manera que l'autor pot fer anar el protagonista on ell vol amb l'excusa de seguir una pista. Però, en la pràctica resulta un poc frustrant veure la manca d'avenços mentre el nus es va fent cada vegada més gros, fins que a la fi es pot resoldre. De tota manera, tot això depén de les filies del lector quant als gèneres. En general, trobe que qualsevol lector adult, amant del còmic, de la novel·la gràfica i de la nostra història sabrà gaudir d'aquest "No Passaran!". I més en aquesta edició de luxe per part de Norma Editorial, amb annexos, tapa dura, paper bo, i una reducció de grandària respecte de l'original que hom diria que afavoreix el resultat. Per últim, potser caldria afegir una xicoteta reflexió. Cal que per poder llegir una traducció al català, el guió es desenvolupe necessàriament a casa nostra? En un elevat percentatge de vegades, sembla que sí, i això segurament parla d'una certa concepció casolana que tenim de la nostra llengua. No voldria menystenir la bona feina fet pels editors però, fora bona cosa poder llegir també en català la resta de les obres de Giardino. Vittorio Giardino. No passaran! Norma Editorial. 240 pàgines, color , 25 €

Nou ambaixador espanyol a EEUU

Si!!! és ell!!! li han donat un premi pel seu saber estar, per la seua educació, per la seua sinceritat... Li ha tocat un viatge a EEUU (esperem que sense bitllet de tornada). El subjecte afirma que ha estat en Londres perfeccionant el seu anglés. Ara ja podrà traduir i expressar en la llengua de Shakespeare algunes de les seues "perles" com... "manda huevos"! Pèssim!

Ja no em sorprèn.

Estic fent-me major, ho sé, ho note. En un altre moment vital, haguera pogut trobar les paraules, pot ser no massa boniques, per a comentar el motiu d'aquest fotomuntatge. Ara no, tal vegada per estar més implicada en el lleig món del "politiqueo" on he tingut la possibilitat de conèixer gent de "calanya" semblant a la del personatge de la fotografia o de pèssims imitadors, ja no em sorprèn quasi res. Tot el que puguen dir, fer o pensar aquesta gent ja no té perquè sorprendre'ns. Ni quan tanquen l'ullet als membres del jurat després de llegir el veredicte, ni quan es passegen en Ferrari i a la vegada pugen els preus del billets de transport públic, ni quan ens obliguen a saber xinés menyspreant la nostra pròpia llengua i en canvi quan aprovem els exàmens de la JQCV  rebem una carta on se'ns explica que la Generalitat vol potenciar el prestigi social del valencià  i assumir el seu compromís amb la seua recuperació ¿?, quan un alcalde d'un poble de la Marina Baixa insulta a un jove regidor i amic en un ple acusant-lo de dir "ninyeries" i tonteries, quan cremen i arranquen arbres per construir búnquers de formigó o parcs temàtics que ja són un fracàs en el plànol i després celebren el dia de l'arbre i canvien ordenances municipals on m'obliguen a replantar amb arbres autòctons que són els que ells arranquen per plantar palmeres tropicals... tot açò ja no em sorprén. Espere que arribe el dia que coses i fotos com aquestes em sorprenguen de nou, voldrà dir que hem aconseguit que les coses canvien a millor.

MÉS CINEMA

Aquest cap de setmana he vist dues pel·lícules que m'han agradat, una d'elles: "5 metros cuadrados" sobre l'especulació urbanística. El repartiment un poc fluix (és la meua opinió, hehehe), però bon argument.

La segona pel·lícula és "Nubes pasajeras" de Kaurismäki. Espectacular l'actuació dels dos protagonistes que són capaços de mantenir-se inexpressius durant l'hora i mitja que dura la pel·li. També té algún moment còmic. Història que es pot viure hui en dia.

VOS RECOMANE:

Ahir vaig anar al cineclub i feien "Contraté un asasino a sueldo". Aquesta pel·li forma part d'un cicle dedicat al director finés Aki Kaurismäki. És diferent a les que estem acostumats: narració un poc més lenta (no tant com les asiàtiques), poc de diàleg i molta importància al so. Boníssima per a practicar l'anglés. Conta la història d'un home que es troba sol i desil·lusionat i degut a la seua desesperació, contracta una assassí a sou per a que acabe amb ell. Però, troba un motiu per a seguir vivint. Canvia la seua idea, però, el complicat és anul·lar l'encàrrec.

VOS RECOMANE:

Traduida al castellà com:  "criadas y señoras". Pel·lícula comercial de les que penses  mirant el cartell que serà un "pastelón", però que enganyen. Conta la vida d'unes criades negres en l'estat de Mississipi (USA) i la seua relació amb les seues "senyores" en els anys 60. Tracta aquestes relacions basades en el classisme social, d'una manera molt hàbil i cuidada. Avise, també hi ha moments de llagrimeta.

VOS RECOMANE:

Bonica pel·lícula coreana, guanyadora del premi a millor guió en el Festival de Cannes en el 2010. Conta la història d'una dona excèntrica i presumida, que cuida al seu net i que decideix assitir a classes de poesia. Des d'eixe moment comença a fixar-se en coses que pot ser abans no feia cas. Un succés inesperat fa que aconseguisca escriure el seu propi poema i descobrisca que la vida no és tan bonica com ella pensava.