Portar varies nits sense dormir bé. Pegar unes cent voltes al llit abans d'aconseguir adormir-te. Alçar-te com si t'hagueren pegat una pallissa i passar el dissabte com qualsevol altre dia de la setmana.Beure't una tila pensant que pot ser et "faci efecte". Esperar un missatge que no arriba i que no saps si finalment ho farà perquè apagues el mòbil. Pensar que cada vegada et costa més entendre alguns comportaments. Finalment, llevar-te la roba i posar-te el pijama. Gitar-te i tancar els ulls esperant somiar amb algo bonic o al menys que algú somie amb tu.

La pel·lícula de la setmana

A vegades tinc sort i aconseguisc veure una bona “pel·li” en la televisió i ahir va ser un d’eixos dies. El dijous per la nit en La 2, van fer la pel·lícula "Nueve reinas".  Una pel·lícula argentina escrita i dirigida per Fabián Bielinsky. Estrenada l’any 2000 i guanyadora de 21 premis. Protagonitzada per Gastón Pauls i Ricardo Darín. La pel·lícula conta la historia de dos estafadors que es coneixen per casualitat i decideixen unir-se per a treballar junts. Pot ser, l’argument vos puga semblar familiar, però sens dubte vos la recomane, és molt entretinguda i el final inesperat. Ademés, la protagonitza Darín, per a mi un dels millors actors dels nostres temps.

Mor Josep Iborra i Martínez

Josep Iborra (Benissa 1929- València 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i Doctor en filologia romànica, havia exercit com a professor de Secundària, des d’on va promoure la llengua i la cultura valencianes, i posteriorment va codirigir l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, i va ser membre del Servei de Normalització Lingüística de la mateixa universitat. L’antic Institut de Batxillerat com l’actual Institut d’Educació Secundària duen el seu nom des del 24 de novembre de 1986, fruït d’un acord unànime de tots els grups polítics que conformaven l’Ajuntament de Benissa en aquells moments.

Trobat a "Benissa Digital"

Descoberts fòssils de marsupials de 16 milions d'anys a l'Alcora (Alcalatén)

Recreació del marsupial  per Óscar Sanisidro 

Paleontòlegs de la Universitat de València, alguns d'ells mestres de col·legues meus de carrera i de l'Institut Català de Paleotologia (ICP) han descobert en les proximitats d'Araia, un llogaret pertanyent al terme municipal de l'Alcora, restes fòssils de marsupials. Els marsupials, com els cangurs o coales, són mamífers que es caracteritzen perquè les criatures completen el seu desenvolupament en l'interior de la borsa marsupial materna (o marsupi). Van habitar Àfrica, Àsia i Europa, però es van anar extinguint al llarg del Terciari. L'últim registre a Europa data del Miocè. L'espècie fòssil trabada és Amphiperatherium frequens, emparentada amb els marsupials americans. Per a la seua obtenció es van haver de processar diverses tones de sediment, que va ser tamisat per a eliminar les argiles i els llims. Posteriorment es va procedir a triar el residu gra a gra per a extraure els fòssils, que consisteixen sobretot en dents. Per al seu estudi es requereixen tècniques de microscòpia electrònica, ja que aquestes peces dentàries posseeixen una grandària que no sol superar el mil·límetre.Els primers resultats s'han presentat recentment en el congrés anual de la Society of Vertebrate Palaeontology, celebrat en Pittsburgh (Estats Units). Enhorabona a l'equip de paleontòlegs per tan fantàstica troballa!

Explota Líbia

Després de Tunísia i Egipte ara és l'hora de Líbia. Cada dia que passa van endurint-se els enfrontaments entre la població del país i els mercenaris sense seny. L'objectiu del poble: derrocar al temible dictador Muammar al-Gadaffi, líder del que ell anomena la "Gran República Árabe Líbia Popular y Socialista" des de 1969, encara que actualment es troba en el poder un dels seus vuit fills, Sayf. La mà llarga de Gadaffi ha impedit que els mitjans de comunicació estrangers informen des de Líbia i ho tinguen que fer a dures penes i no sabem fins a quan, des de la frontera amb Egipte. Sembla que la població ja no soporta més aquest règim autoritari que ho domina absolutament tot. Encara que per desgràcia, l'escòria humana que representen personatges com Gadaffi, Mubarak i  Abidine Ben Ali  no pagaràn mai el mal que han fet als seus compatriotes. Pot ser, el pitjor de tot, siguen les declaracions que fan sobre ells mateixos en aquests durs moments: "Gadaffi es la historia, la gloria, la resistencia, la liberación". Per posar-se a tremolar!

EN RECORD DE Mª TERESA BUIGUES POVEDA

He sentit com si em pegaren un fort cop en  l'estómac quan per telèfon m'han avisat de la tràgica noticia. Teresa Buigues, una dona lluitadora i millor persona, ja no hi era viva, ens deixava sobtadament el 19 de gener. Teresa ,de pare teuladí, va nàixer a Teulada (Alacant) en 1944 i se'n va anar a viure  a Catalunya quan tenia 8 anys. Va ser militant antifranquista des de 1966 i fundadora del sindicat Comissions Obreres. La seua militància republicana la va portar a l'exili, a França, on va viure durant anys. Dona de fort caràcter i fortes conviccions ideològiques, es diu que fins i tot va tindre un enfrontament amb Santiago Carrillo. Actualment era regidora de Cultura i de Pagesia a l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès i formava part del govern municipal com a regidora no adscrita.El meu tracte personal amb ella es resumeix a unes poques hores i al voltant d'una taula en un dinar en acabar l'acte de l'Associació Cultural jovenil "Sortits de Res" que va tenir lloc el dia 11 de desembre. Teresa molt il·lusionada, ens visitava  perque l'haviem convidada a formar part d'unes jornades sobre la memòria històrica que l'Associació té previst realitzar el proper abril i ens volia conèixer en persona. Ens va contar moltes coses sobre les seus vivències personals, però encara ens havia de  contar moltes més. Amb tot el respecte cap a la familia de Teresa en aquests durs moments, tinc que dir que ens ha deixat massa prompte. Persones lluitadores i amb tanta il·lusió per defensar la llibertat de les persones no ens deurien de deixar mai. Els que ens quedem i pensem igual com ella i molts altres amants de la pau i la llibertat, seguirem amb la lluita! L' Associació "Sortits de Res" seguirem fent actes i jornades sobre la memòria històrica perque pensem que encara queda molt per dir i per saber. Allà on estigues Teresa, segueix lluitant!

Científiques invisibles

Ahir al tornar a casa per la nit, vaig fullejar els perìòdics del dia i en el Canfali Marina Alta (el periòdic de la comarca, que pareix més un llibret de Falles o un àlbum de fotografies dels polítics de la contornada, que un periòdic) vaig llegir una noticia sobre una exposició que fan a Calp i que romandrà oberta fins el dia 28 de febrer. L'exposició es titula "Científicas invisibles" (estarà en castellà per a que l'entenga tot "lo món"  jejeje, no penseu en un possible autodi cap a la nostra llengua, que d'això no hi ha massa al País Valencià jejeje). Oblidant que estiga en castellà, el important és que es tracta d'una exposició sobre ciència i que pot estar molt bé ja que ens descobreix a científiques com Lise Meitner o Maria Gaetana Agnesi que pot ser no són tan conegudes per al públic. La mostra consta de 15 panells i unes 13 fotografies i ademés es projecten declaracions i dades de diverses científiques valencianes actuals. L'exposició és troba en la Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura de Calp.  

VerdCel

Divendres 18. 22:00h Concert de Verdcel a Benissa. Tot i això que jo no tenia massa gana d'anar-hi, ja que ja els havia escoltat anteriorment a l'OCCC de València acompanyada de la meua amiga Maria, em vaig decidir. Després de quasi mitja hora de retràs, el grup d'Alcoi començava la seua actuació, com sempre plena d'energia i teatre. Veu, imatges i música es fonien en una sola paraula: bellessa. Presentaven el seu darrer treball "PetjAdeS" on versionen cançons de Raimon. No em van defraudar. Són sense dubte, un grup original i compromés.

BENVINGUTS!

Avui comença una nova etapa. Després de llegir els blocs dels amics durant molt de temps, m'he decidit a construir el meu propi on intentaré, en la mesura del possible, estar a l'altura dels lectors. Per a mi és tot un repte, ja que el món de la construcció del bloc és nou per a mi. Primer que tot demanar disculpes a la gent que entén d'açò, esperant que em perdonen la meua poca pràctica i pot ser el baix grau de "literatura" que es puga llegir en aquest bloc.

 "Jo, tu, nosaltres..." comença amb ganes i esperant que els amics el llisguen de tant en tant. Naix amb la idea de ser un lloc plural i on és podrà comentar de tot: cinema, literatura, música, política, fotografia. Voleu acompanyar-me? comencem? anem allà!