Visita al CASTELL DE FORNA

El dissabte vaig visitar el Castell de Forna en La Vall de Gallinera. Un dels principals atractius de l'eixida a Forna, era que durant la visita al Castell, contariem amb les explicacions d'un expert en la matèria. La veritat és que va ser una visita molt xula que va valdre la pena. Vos la recomane!

L’origen del castell de Forna data de l’època almohade –finals del segle XII, principis del segle XIII- a partir de les restes de la torre Nord-oest, una construcció estratègica de vigilància del pas cap a la comarca de La Safor. L’ampliació del castell i la seua conversió en palau-residència feudal com avui el coneixem s’ha de situar, si ens basem en les restes arquitectòniques que conserva, en les dècades centrals del segle XV, època en la qual la vila de Forna fou propietat de la família Cruilles.

Vista del castell des de la població de Forna

Interior del castell

Vista de la torre que va servir de capella

Vista de la població de Forna des d'una finestra del castell

Graffitis fets pels presoners del castell, aquests representen a un vaixell i a un home.

Aníbal Malvar

El dissabte compre el periòdic "Público" i m'he "enganxat" a llegir la columna d'Aníbal Malvar titulada Cabreando al rey. En ella argumenta contra la casa reial d'una manera molt elegant i intel·ligent. Vos passe l'enllaç al text del dissabte passat, dia 20 d'agost. Em va agradar molt:

http://blogs.publico.es/libre/2011/08/20/cabreado-por-el-rey/

He investigat sobre aquest escriptor i periodista gallec. Ha fet un poc de tot: ha escrit novel·les i poemes en gallec, ha col·laborat en diversos periòdics i programes radiofònics, ha segut guionista de cinema i a més, compositor i músic.Sens dubte, és un home molt polifacètic!

Enric Valor i Vives

Tal dia com hui però de fa 100 anys naixia en Castalla (l'Alcoià) l'Enric Valor i Vives. Valor ha segut uns dels escriptors més valorats de la literatura valenciana i uns dels promotors de l'estandarització i normalització del valencià. Va col·laborar en la realització del Diccionari Català- Valencià-Balear i va publicar en 1983 La Flexió Verbal (indispensable per a l'estudiant de la nostra llengua). També va escriure contes, novel·les i rondalles. Ha rebut molts premis per la seua tasca com a escriptor i ha segut investit Doctor Honoris Causa per totes les Universitats públiques valencianes.

"Ofertas vocacionales"

Existeixen ofertes vacacionals, ofertes esportives, ofertes culturals, però el que jo no sabia es que també existien ofertes vocacionals. Perdoneu la meua ignorància en temes eclesiàstics, però ho vaig descobrir ahir  a migdia quan al posar la televisió, en la primera cadena (també coneguda com TVE), vaig veure a un rector que parlava sobre "las ofertas vocacionales" que podien trobar els joves peregrins en Madrid.  Algunes de les ofertes són: servici de confessionaris i carpa per a adorar a no sé quin sant, tot açò sobre el sòl d'un parc públic. El negoci de la fe en la seua màxima expressió, senyoretes i senyorets. No sé vosaltres, però jo cada dia  crec més en el "Big Bang".

VOS RECOMANE:

Es tracta de la  pel·lícula italiana elegida per a representar al cinema italià en l'ultima edició dels premis Oscar. "La prima cosa bella" es pot classificar com una comèdia-drama on podem apreciar fins a quin punt el què veus o sents de menut pot arribar a influenciar la teua vida d'adult. Unes vides plenes de relacions fràgils, de fugides i necessitades d'estima,  que els personatges intenten oblidar cantant la coneguda cançò de Nicola di Bari:

 La prima cosa bella                                        

che ho avuto dalla vita
e` il tuo sorriso giovane, sei tu.
Tra gli alberi una stella
la notte si e` schiarita
il cuore innamorato sempre piu`
sempre piu`

L'aranya vespa

Anit vaig fer una altra espectacular troballa al jardí de ma casa. Aquesta vegada es tracta de l'aranya Argiope bruennichi que com sabeu és un ártropode que pertany a la Classe Arachnida, a l'Ordre Araneae i a la Familia Araneidae. Vulgarment és coneguda com l'aranya vespa o tigre. El seu abdomen de color groc i negre és característic del gènere Argiope. La teranyina que construeix és de tipus orbicular (la més comú).

Vista dorsal

Vista ventral

VOS RECOMANE:

Partint de la història d'una vaca que cau del cel en la Xina i provoca una tragèdia, "Un cuento chino"  és una pel·lícula hispano-argentina dirigida i escrita per Sebastián Borensztein. Encara que sembla mentida, ja ho diu al principi la pel·lícula, està basada en fets reals. Un cuento chino és una comèdia agredolça sobre la soledat i la necessitat d'afecte que tenim els humans encara que a vegades sentim que no necessitem a ningú. Una pel·lícula senzilla, una història molt ben explicada i entretinguda, en el que la interpretació de tots els actors i en especial del Ricardo Darín fa que isques amb un somriure del cinema.

Sens dubte, si teniu ocasió (estarà varios dies en cartellera al cinema Jayan de Xàbia) aneu a veure-la!

Estrangeres en Benidorm

Ahir vaig dinar en el Racó de Loix en Benidorm amb una gran amiga. Estava  ple de gent, majoritariament estrangers amb el seu color roig característic. Per la vesprada, vam anar a comprar-nos un gelat a l'establiment que l'empresa La Xixonenca té al Racó i ens va alegrar veure que la carta que hi havia en les taules estava traduïda al valencià. No faltaven les seues errades pertinents per haver-la traduït en el "google" però dins del mal... la bomba va ser quan el cambrer ens va agafar la nota del que voliem pendre. Al indicar-li : -Un potet de trufa i "mantecado", el xic va posar uns ulls com a plats i va dir: -¿Qué "e" eso? 

M. i jo ens vam mirar i vam començar a riure. Més tard, vam sentir com eixe mateix cambrer parlava un poc d'anglés. Per uns instants ens vam sentir estrangeres en la nostra terra! 

Museu de les papallones

El  Museu de les Papallones en Pujalt (Lleida) és l'únic d'aquestes característiques que existeix en tota la Península Ibérica. En les seues vitrines podem admirar més de 4000 exemplars de papallones i a més una espècie única descoberta per l'amo del Museu, anomenada Heodes virgaureae mariateresa. És el mateix Alfons G. Dolsa, amo del museu i  investigador de papallones, el que realitza la visita guiada pel Pirineu Català on es poden observar més de 800 espècies de papallones en el seu hàbitat natural. Sembla que pot ser una visita interessant.

Dibuix de la papallona Heodes virgaureae mariateresa

                                    

L'enllaç a la web del Museu: http://www.papallones.net/

Quan la política és un passatemps...

Moltes persones i cada vegada més joves entren en la política perquè veuen una oportunitat per guanyar uns dinerets fàcils o per aconseguir allò que desitgen (açò últim segons en quin partit milites). Segurament aquest serà el cas d'una regidora de Manises, que va abandonar un plenari a la mitat perquè tenia que anar-se'n a Madrid com a públic del programa "Sálvame". El que diga jo, la xica fervorosa seguidora de Kiko Matamoros i companyia, es defensa dient que ja ho tenia previst des de fa molt de temps, fin i tot abans de les eleccions. Noemí té dedicació exclusiva en l'ajuntament i cobra un sou anual de vora uns 36ooo euros bruts. Tan gran  ha segut l'escàndol que fins i tot el personatge Matamoros ha eixit en la seua defensa. Arribat a aquest punt no sé si riurem o plorar.