Avui he pres el primer bany marí de la temporada. La meua primera incursió en les aigües de Moraira no ha tingut tanta repercussió com les de l'Ana Obregón a Mallorca. A mi no m'esperaven cents de fotògrafs ansiosos per veure el "bikini" nou, es més, el meu ja té algun any però com és de varies tonalitats blaves, mai passa de moda! jejeje.
He arribat a la mar prompte, intentant evitar els grups, les families amb els xiquets fent clots i castellets a la sorra i a algun estranger mironet. M'he trobat amb un home de mitjana edat dormint la mona i a dues dones soles amb el para-sol ficat encara que estava núvol. Feia un airet raret i la mar estava més be marejada. -Has encertat el dia, Marineta- he pensat. Però be,ja que estava allí, m'he sentat en la sorra a llegit un poc. S'ha passat l'hora volant i la platja s'ha omplit de gent. Ha vingut el socorrista i ha col·locat la bandera groga - toma! això em faltava!- he tornat a pensar. Però, al final m'he decidit a alçar-me i rapidet he entrat dins de l'aigua que estava plena d'algues, fet que no em deixava veure el fons i xap! amb tanta mala sort que no he vist la pedra que hi havia sota els meus peus i he caigut agenollada sobre ella. No he sentit dolor, m'he tornat a incorporar i he seguit entrant cap a dins sense mirar cap a la gent, clar! jejeje. Quan l'aigua em venia pels muscles he decidit que hui no nadaria al veure les ones gegants que venien cap a mi. M'he dit: - Marineta, cap a fora- i he començat a eixir. Quan estava quasi a la sorra, m'he mirat la cama i quina ha segut la sorpresa, que la tenia feta un "cristo"! jejeje. Começava a brollar sang i tot pel genoll! jejeje. Dissimulant la coentor he agafat la tovallola amb estil i me l'he posada de falda, he agafat els estris i cap a casa. Me rist prou de mi mateixa pensat que algú haurà vist el meu bateig de mar contra la pedra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada