One flew over de cuckoo's nest

Si el meu mestre d'anglés em preguntara: "What are your hobbies?" probablement  li diria: "I like going to the cinema". És una afició que he heretat de ma mare i de mon tio. Una altra cosa es veure pel·lícules en l'ordinador, en televisió o en DVD. Normalment ja siga pels talls publicitaris interminables que solen possar o perquè m'agarra son, no n'acabe de veure cap. Anit va ser diferent, van fer "Alguien voló sobre el nido del cuco" pel·lícula molt coneguda que encara no havia tingut l'oportunitat de veure. Em va semblar interessant, ja que ens fa reflexionar sobre les conseqüències de l'abús de poder, en aquest cas dins d'un hospital psiquiàtric. La interpretació de l'actor principal és genial.

VOS RECOMANE:

Pel·lícula del director Benito Zambrano sobre la postguerra, inspirada en la novel·la de la desapareguda Dulce Chacón que porta el mateix títol. En aquesta pel·lícula es contraposa la brutal repressió que feien servir els indesitjables que creien que la seua vida tenia més valor que la dels altres amb l'esperit de lluita i de supervivència de les persones que creien que valia la pena lluitar per un país lliure. S'aprecia el despotisme que feien servir en els seus actes tant els militars com els treballadors de Déu i estremeix pensar que la realitat sempre supera la ficció.

Professionals sanitaris putejats

No se perquè (ja deuria d'estar acostumada) encara em sorprén enterar-me de que els poderosos i els seus amics, guanyen diners del que no deuria de ser cap negoci. Vos explique. Fa uns dies vaig sopar amb les meues companyes del laboratori on vaig fer les pràctiques d'empresa i una d'elles, que també treballa en l'hospital Marina Salut de Dénia, em va explicar que segurament es quedarà en l'atur perquè els responsables de la sanitat valenciana volen vendre els laboratoris a una altra empresa. AÇò, no es faria si no guanyaren diners. Aquesta venda pot suposar que molts professionals es queden a l'atur o que si finalment no es ven, es tanquen els laboratoris i totes les mostres biològiques siguen analitzades en altres hospitals amb els risc sanitari que això comporta. Estic farta de sentir coses com aquestes i quedar-me impassible. Si es movilitzen jo estaré allí, perquè ja n'hi ha prou de que juguen amb nosaltres!

Boda

Ahir vaig anar de boda. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé i ara, hores després, puc analitzar aquella situació des d'una perspectiva antropològica o social. Hi han persones (moltes d'elles joves de la nostra generació) que pensen que un dels seus fins en la vida és trobar al seu home somiat i casar-se; hi han altres entre les quals em trobe, que pensen que els homes somiats són com el seu nom indica, somnis, i que firmar un contracte per tal d'estar amb la persona que vols, és una tontería. En el convit hi havien persones que pensen com les del primer grup, que veien passar la seua amiga vestida de novia pel costat i s'emocionaven. Posaría la mà al foc, de que somiaven ser la novia en eixe moment. Jo ho respecte totalment, perquè no hi ha cosa més bonica que somiar encara que siga amb els ulls oberts. 

VOS RECOMANE:

Aquesta pel·lícula argentina me la va recomanar la meua amiga M. En principi i per tonteria, no li vaig fer molt de cas, ja que anteriorment ja me'n va recomanar una que no em va agradar molt. Ahir em vaig decidir i vaig anar al cinema  per veure "El hombre de al lado". La trama es prou simple, però el missatge que vol transmitir-nos no et deixa indiferent. Plànols de càmera nous, arriscats, fora del que estem acostumats, per mostrar-nos dos mons diferents a través d'una finestra. La superficialitat d'un món creat per la fama i diners contrasta amb el món d'un treballador poc pretensiós que sols desitja disposar d'uns pocs raigs de sol.

Fotos variades



Fesolera canaria



Raïm moscatell de producció familiar

"Estrelleta"