Ahir per la vesprada, després de fer un examen d'anglés ens vam anar a passejar per la Platja de la Grava a Xàbia. Ens vam sentar en un banc orientat cap a la mar i vam estar parlant. La mar estava espectacular, completament tranquila amb una tonalitat blava preciosa. Mirant les ondulacions de l'aigua, formades per una lleugera corrent marina superficial o per l'eixida d'algun petit vaixell del port, haguera pogut passar-me tota la resta de vesprada i la nit. A part d'escoltar les interessants reflexions del meu acompanyant, pensava que a vegades estaria bé que ens puguerem convertir temporalment en l'animal que decidirem. Jo ahir, amb l'esgotament que suposa fer un examen o el que s'arrossega durant mesos al embarcar-te en una aventura política local i voler fer les coses bé, m'haguera agradat convertir-me en un dels peixets que nadaven a pocs  metres d'on estava sentada. Per poder nadar tranquilament, lliurement sola o acompanyada i per poder allunyar-me quantes vegades vullguera de l'aldarull.