Després de Tunísia i Egipte ara és l'hora de Líbia. Cada dia que passa van endurint-se els enfrontaments entre la població del país i els mercenaris sense seny. L'objectiu del poble: derrocar al temible dictador Muammar al-Gadaffi, líder del que ell anomena la "Gran República Árabe Líbia Popular y Socialista" des de 1969, encara que actualment es troba en el poder un dels seus vuit fills, Sayf. La mà llarga de Gadaffi ha impedit que els mitjans de comunicació estrangers informen des de Líbia i ho tinguen que fer a dures penes i no sabem fins a quan, des de la frontera amb Egipte. Sembla que la població ja no soporta més aquest règim autoritari que ho domina absolutament tot. Encara que per desgràcia, l'escòria humana que representen personatges com Gadaffi, Mubarak i Abidine Ben Ali no pagaràn mai el mal que han fet als seus compatriotes. Pot ser, el pitjor de tot, siguen les declaracions que fan sobre ells mateixos en aquests durs moments: "Gadaffi es la historia, la gloria, la resistencia, la liberación". Per posar-se a tremolar!
Perdó pel "lapsus" geogràfic! jejeje.
ResponEliminaEstic fatal últimament! Em volia referir a Líbia i he escrit Líban, però ja ho he corregit!
La sang que s'escampe per sòl libi no serà només responsabilitat directa dels inmediats executors sino que caldrà mirar també als nuclis de poder occidental, des d'on s'ha donat suport i cobertura a sàtrapes com aquest, a canvi de l'explotació sense límit dels recursos energètics del pais. On estaràn aquells bonics equins que una vegada va rebre el gran estadista Aznar com a obsequi de part del seu gran amic i aliat Muammar?
ResponElimina