Primer bany marí de la temporada

Avui he pres el primer bany marí de la temporada. La meua primera incursió en les aigües de Moraira no ha tingut tanta repercussió com  les de l'Ana Obregón a Mallorca. A mi no m'esperaven cents de fotògrafs ansiosos per veure el "bikini" nou, es més, el meu ja té algun any però com és de varies tonalitats blaves, mai passa de moda! jejeje.

He arribat a la mar prompte, intentant evitar els grups, les families amb els xiquets fent clots i castellets a la sorra i a algun estranger mironet. M'he trobat amb un home de mitjana edat dormint la mona i a dues dones soles amb el para-sol  ficat encara que estava núvol. Feia un airet raret i la mar estava més be marejada. -Has encertat el dia, Marineta- he pensat.  Però be,ja que estava allí, m'he sentat en la sorra a llegit un poc. S'ha passat l'hora volant i la platja s'ha omplit de gent. Ha vingut el socorrista i ha col·locat la bandera groga - toma! això em faltava!- he tornat a pensar. Però, al final m'he decidit a alçar-me i rapidet he entrat dins de l'aigua que estava plena d'algues, fet que no em deixava veure el fons i xap! amb tanta mala sort que no he vist la pedra que hi havia sota els meus peus i he caigut agenollada sobre ella. No he sentit dolor, m'he tornat a incorporar i he seguit entrant cap a dins sense mirar cap a la gent, clar! jejeje. Quan l'aigua em venia pels muscles he decidit que hui no nadaria al veure les ones gegants que venien cap a mi. M'he dit: - Marineta, cap a fora- i he començat a eixir. Quan estava quasi a la sorra, m'he mirat la cama i quina ha segut la sorpresa, que la tenia feta un "cristo"! jejeje. Começava a brollar sang i tot pel genoll! jejeje. Dissimulant la coentor he agafat la tovallola amb estil i me l'he posada de falda, he agafat els estris i cap a casa. Me rist prou de mi  mateixa pensat que algú haurà vist el meu bateig de mar contra la pedra!

Burjassot 2º part

Avui he arribat a Burjassot, però no per a quedar-me tot l'any, tranquils! jejeje. Tan sols estaré esta setmana, fent unes pràctiques per ensenyar-me a posar-vos a règim alimentari a qui ho necessite (vos faré descompte a qui comente les entrades del bloc! jejeje). Per aquí, aquest poble de l'Horta Nord, segueix tot igual, els mateixos arbres i els mateixos caixers a Mercadona (Víctor,han canviat al gerent! jejeje) jejeje. Aprofitarem l'estada per apendre un poc més sobre el món de la nutrició i per respirar un poc d'aire nou.

Habemus papa

Farà mitja hora que he tornat de l'acte de constitució de la nova corporació municipal. Acte al que no havia assistit mai i on he "flipat" al veure els personatges que anaven passant per la "tribuna" (denominació que li ha donat el senyor "secretario" a la taula). El moment de jurament del càrrec de regidors ha segut espectacular, el "secretario" ha anat preguntant  a cada futur regidor( menys al del BLOC, que li ha llegit l'acta directament en valencià )si volien jurar en valencià o en castellà i així ha segut, cadascu ha triat la llengua que més li agradava. Una meravella, tenim uns regidors bilingües, he pensat (és ironia). Però ahí no acaba la cosa, després de la votació on ha guanyat el candidat del PP (no hi havia emoció, ja que tenen la majoria absoluta), s'ha obert un torn de declaracions institucionals, sense previ avís al regidor del BLOC, que ha exit del pas agraint la presència del públic i animant i demanant que la gent acudisca als plenaris i que participe de la política local activament. Després ha segut el torn del Tatnell (ULC) que li ha apretat els claus a l'alcalde però des de la seua posició de representar als renegats del PP, demanant-li "transparencia en sus gestiones" ( "a buenas horas mangas verdes", no? jejeje). El tercer torn ha segut per a Jordi, eixe gran líder del PSPV, que ha felicitat a l'alcalde i li ha donat l'enhorabona  huit vegades i que fent ús de la seua estima per la llengua valenciana i aprofitant per reivindicar-la, ha fet les primeres dues frases de la declaració en valencià i les nou últimes en castellà, això si, en un castellà perfecte i ha acabat amb un "felicidades" mirant a l'alcalde. Jo veia que plorava, a mi quasi ha conseguit que m'isquera la llàgrima. Per últim el torn del "gran hombre", número tres del PP fa uns mesos i ara el gran alcalde. J.A o A.J (no ho tinc clar)  ha utilitzat el seu moment de glòria per possar-li les coses clares a Jordi i mirant-lo li ha recordat que " con humildad hay que afrontar la decepción de no haber logrado el resultado esperado y trabajar para todo el pueblo dejando atrás rencores". Com s'haveu quedat? vosaltres no ho sé, però Jordi feia una cara d'apurat... En veu baixa he dit: Jordi, torna'l a felicitar si et pareix!

Perdoneu les possibles errades, tinc pressa, demà ho revise jejeje.

Cospedal en el Bilderberg

El club Bilderberg va nàixer en 1954 en el luxós hotel Bilderberg en la població de Oosterbeek  en Holanda, on es van reunir alguns dels més poderesos del món en aquell moment, convocats per la familia reial holandesa i la familia Rockefeller. Durant un cap de setmana van confabular sobre el futur del món i així segueixen fen-t'ho any darrere any en algun hotel del planeta. Els integrants del Club han canviat, però no les seues idees ni la seua forma d'actuar. Asseguren que no són un Club secret, però eviten fer declaracions públiques sobre les seues reunions i sobre els seus membres, alguns d'ells: polítics, empresaris, banquers i periodistes espanyols com: Rodrigo Rato, Joaquin Almunia, Pedro Solbes,etc. En eixes reunions, els més poderosos del món, opinen i acorden el que més els convé a ells, com seguir movent el món al seu gust i com seguir enganyant-nos. Com diuen, sempre hi han hagut classes i classes. Aquest any, el niu de rates es trobarà proximament en Saint Moriz en Suïssa i la Cospedal asistirà com a convidada. Quin gust!

---------------
Si voleu més informació sobre el club dels poderosos, existeix una àmplia bibliografia com " Los secretos del club Bilderberg" de Daniel Estulin.

GÀBIES DE SALMÓ A GALÍCIA

Vaig veure el programa de la 2, " El escarabajo verde" , que tractava sobre les noves gàbies de salmó que una multinacional dedicada  als productes marins volia instal·lar en aigües gallegues, concretament en la "Ría de Muros y Noia". Un pescador denunciava en aquest programa, que aquesta acció humana afectaria negativament la biodiversitat marina d'aquella zona. Ja que es tracta de gàbies d'aqüicultura on es crien els salmons (igual que en una piscifactoria) però en la mateixa mar, res de piscines en una fàbrica. L'home es queixava perquè els salmons tenen que ser alimentats amb pensos i vacunats i que aquestos procediments, realitzats al mig la mar, afectarien a tota la cadena tròfica. En l'altre extrem de l'assumpte, es troba l'empresa que guanyarà els duros (North West Food) que clar, assegura que no hi ha cap problema i que rep el suport de la Conselleria del Mar de la Xunta de Galicia que no ha fet cas de les manifestacions ni de les reclamacions dels pescadors ni dels veïns de la zona, assegurant que aquest negoci crearà llocs de treball. Ja estem en la mateixa, utilitzant a la gent com a escuts per amagar els seus interessos econòmics i sense pensar en el que realment importa que en aquest cas, és el medi marí gallec.

JA N'HI HA PROU! QUE NO ES RIGUEN MÉS DE NOSALTRES!

El govern valencià no té prou en que la seua "comunidad" tinga el rànquing estatal en fracàs escolar, a que no existisca l’educació pública infantil de 0 a 3 anys o a que, segons estudis d’Escola Valenciana, 93.000 xiquets i xiquetes es queden sense ser escolaritzats en valencià per falta de places. Que el conseller Font de Mora  pretén substituir els actuals programes d’educació en valencià per un model únic que situa a la nostra llengua entre altres dos, com l'anglés i el castellà, dins d'un mateix sistema a parts iguals. Amb aquest plà es restaran hores lectives al valencià i es passaran la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià pel forro. Una llei que va costar molt esforç i temps d'aconseguir. Aquest mateix model ja s'ha implantat a Galicia, també menyspreant la llengua gallega i els resultats han segut pèssims. Que no es riguen més de nosaltres, ja n'hi ha prou! FONT DE MORA DIMISSIÓ!