Ja no em sorprèn.

Estic fent-me major, ho sé, ho note. En un altre moment vital, haguera pogut trobar les paraules, pot ser no massa boniques, per a comentar el motiu d'aquest fotomuntatge. Ara no, tal vegada per estar més implicada en el lleig món del "politiqueo" on he tingut la possibilitat de conèixer gent de "calanya" semblant a la del personatge de la fotografia o de pèssims imitadors, ja no em sorprèn quasi res. Tot el que puguen dir, fer o pensar aquesta gent ja no té perquè sorprendre'ns. Ni quan tanquen l'ullet als membres del jurat després de llegir el veredicte, ni quan es passegen en Ferrari i a la vegada pugen els preus del billets de transport públic, ni quan ens obliguen a saber xinés menyspreant la nostra pròpia llengua i en canvi quan aprovem els exàmens de la JQCV  rebem una carta on se'ns explica que la Generalitat vol potenciar el prestigi social del valencià  i assumir el seu compromís amb la seua recuperació ¿?, quan un alcalde d'un poble de la Marina Baixa insulta a un jove regidor i amic en un ple acusant-lo de dir "ninyeries" i tonteries, quan cremen i arranquen arbres per construir búnquers de formigó o parcs temàtics que ja són un fracàs en el plànol i després celebren el dia de l'arbre i canvien ordenances municipals on m'obliguen a replantar amb arbres autòctons que són els que ells arranquen per plantar palmeres tropicals... tot açò ja no em sorprén. Espere que arribe el dia que coses i fotos com aquestes em sorprenguen de nou, voldrà dir que hem aconseguit que les coses canvien a millor.