Vos passe una resenya del llibre de Malaspina que he trobat:
La ciència dels Simpson:
Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Açò és només l’inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d’autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d’Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d’una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència.
A llegir!
La ciència pot donar-nos la resposta a moltes incògnites actuals, però lliurem-nos de convertir-la en la nova fe que substitueisca les antigues supersticions i creences religioses. La fe no té raó però la ciència no té sentiments.
ResponEliminaLa ciència és la ciència i la fe és la fe, són coses molt diferents i que no tenen res a veure. En la ciència pots (o deus de poder, si fas bona ciència) demostrar els resultats, en la fe no passa això. El creacionisme té que passar a la història.
ResponEliminaei, jo tinc eixe apuntat, el dels simpson! l'estàs llegint?
ResponEliminaNo, no... estic amb Pa Negre i "The Doll's house" perquè em tinc que examinar...
ResponElimina