"Algèria, el meu país"

El proper dijous 21 de juny, s'estrenarà a Dénia, el documental "Algèria el meu país" realitzat per Info TV.

Vos deixe el link de la web on es pot veure un "mini trailer":

http://www.infotelevisio.com/documentales/algeria-mi-pais/

A vegades, podent estar tranquils ens compliquem l'existència. A vegades, mirem i veiem el que no deuriem o ens deixem dur per una força estranya que ens estreny l'estòmac que fa que ho vegem tot d'un altre color. A vegades, ens mosseguem la llengua i altres, deixem que ens la mosseguen. A vegades, diem coses que no sentim i ens guardem per a nosaltres aquelles que si deuriem dir. A vegades, hem de somriure quan no tenim ganes o hem d'engulir-nos la saliva quan ens confessen algo inconfessable. A vegades, també hem de dir que no passarà res, quan  realment sabem que si que passarà. Sempre, hem de pensar que el millor està per vindre.

Una nova agressió sense resposta

Esta confirmada que la causa de la mort d'un jove basc, fou l'impacte al cap d'una bola de goma d'un Ertzaintza. Este cos de policia com qualsevol altre, aprofiten la seua excusa de "trabajar por la paz" per tal de fer maldat. Aquesta gent sap on pegar per tal de fer mal. Et poden deixar tort d'un ull, coix, paraplègic o fins i tot, causar-te la mort i per desgràcia, a ells no els passarà res.

http://www.publico.es/espana/428993/la-autopsia-confirma-que-un-pelotazo-mato-a-cabacas

Aquest blog està en servei mínims en solidaritat amb els treballadors, treballadores  i amb els qui no tenim feina, perquè aquesta reforma tan sols afavoreix als empresaris i menysprea el dur treball que per necessitat vital fan els assalariats tots els dies.

http://www.meyss.es/index.htm En la web del ministeri, es poden llegir les "espectaculars idees" del PP per tal de millorar les condicions actuals dels treballadors.

Ha mort una altra dona valenta, Teresa Pàmies

Qui és Teresa Pàmies? Potser hi ha gent a hores d'ara que no en sap més que el posat segur, segons com encara una mica desafiant, amb què apareix a les últimes fotografies seves que es van publicar, amb noranta anys fets, la mirada franca, directa a càmera, i un somriure lleu d'invitació i complicitat. “Una dona de caràcter”, en diríem per emmarcar-la dins una imatge assimilable; “una lluitadora nata”, hi afegirien els pocs supervivents que la van conèixer durant la seva precoç militància al PSUC, quan tot just tenia 17 anys i ja arengava els milicians en un míting multitudinari a la plaça Monumental de l'any 1937. “Una altra exiliada”, en diria la gent que només ha viscut guerres televisades i no saben res dels ferits i mutilats que, quasi despullats tot i el fred d'aquell 26 de gener de 1939, Teresa Pàmies va veure sortir en tropell de l'hospital de Vallcarca demanant sisplau que no... (Segueix en l'enllaç)

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/518013-lultima-veu-de-lexili-sen-va.html

L'última de Kaurismäki

"Le Harve", és una ciutat costera del departament francés de l'Alta Normandia. En ella, és desenvolupa l'última pel·lícula de l'Aki Kaurismäki. Aquesta, és la tercera que he vist d'aquest director i les tres m'han agradat. Tenen un color característic i les interpretacions dels actors (també característiques) són brillants. Si voleu veure una manera diferent de fer cinema europeu, sense dubte vos recomane, una pel·lícula de Kaurismäki.

VOS RECOMANE, DOS CLÀSSICS:

La vaig veure a la televisió. Paul Newman amb els seus espectaculars ulls blaus, fa una molt bona interpretació. La història gira al voltant de l'entrega dels premis Nobel. Si vos agraden els clàssics i el misteri, vos la recomane.

Gran clàssic, aquest amb conflicte racial de fons. Gran actuació de Gregory Peck en el paper d'advocat i pare (que no és més fàcil d'interpretar, hehehe). Si la veieu, recordeu la frase: "matar un rossinyol", al final vos sorprendrà.