Dissabte vesprada, puje amb mon pare a un tren amb direcció València, en concret a les Torres de Quart. Allí és des d'on eixirà aquest any i per primera vegada la manifestació del 25 d'abril (aquest any per motius de calendari ha tingut lloc el 16 d'abril). Es prentén reivindicar el que som com a poble: la cultura, la llengua, les nostres arrels, que són trepitjades cada dia pels "pistolers corruptes" del Govern Valencià. Es concentra moltíssima gent, molts amics dels quals nomes vaig poder trobar-me amb M. (la qual ja enyorava abraçar i veure que està bé) i amb J. Cançons de Feliu Ventura i Llach. Després correm per agafar un tren, que em va recordar a quan V. i jo corriem els divendres per l'estació per arribar a casa més prompte. Finalment pugem i ens quedem drets perque està ple. Em gire i observe a unes dones carregades de bosses de tendes de roba amb aparença de coneixer bé el carrer Major de Gandia i el Colón de València (una d'elles té la meua edat o més jove) i que comenten: - sembla que ha hagut manifestació, però no sabem de què, que voldran?. Mire a mon pare, cansat per la caminada a la qual no està acostumat i pense que en deuen d'haver pocs com ell, de compromesos per les seues idees. Per a molta gent com aquelles dones, demà serà dilluns i ahir va seu un dissabte de compres. Per a mi, per a mon pare, per a M, J i moltes de les 100.000 persones que erem allí, el dissabte va ser el 16 d'abril a València, el dia per la llengua i per la transparència.
